L'acte l'ha presidit el Secretari d'Economia, Andreu Morillas, i ha comptat amb la presència de Joan Majó, ex ministre d'Indústria. L'estudi, portat a terme per Ramon Palà, pretén trobar la clau de l'èxit de regions com Irlanda, Massachussetts o Rhône-Alpes. (24.02.2010)

El Departament d'Economia i Finances ha presentat un estudi que analitza les estratègies de competitivitat de diverses regions industrials que mantenen certes analogies amb Catalunya. L'estudi, obra de Ramon Palà, és el primer de la nova sèrie de Documents de l'Acord Estratègic i és fruit de la feina d'investigació portada a terme per Palà durant la seva estada com a becari al Departament, en el marc del programa d'atracció de talent.

L'acte, presidit pel secretari d'Economia, Andreu Morillas, ha comptat amb la presència del propi autor i amb la participació de Joan Majó, ex ministre d'Indústria; Alejandro Rodríguez, tutor de Ramon Palà i Marcel Prunera, director general de Promoció Económica.

En la presentació de l'acte, el secretari d'Economia ha situat la presentació del treball dins dels actes de difusió de l’acord com un més el actes de difusió de l'Acord Estratègic i ha destacat la importància del programa de becaris com una eina per l'atracció de talent.

En el seu torn, l’autor de l’estudi, Ramon Palà, ha fet referència a la regió nord-americana de Massachusetts, que ha fet el pas de la manufactura tradicional a les biociències. Contràriament al que es podria pensar, aquest canvi en el sector productiu no només no ha fet créixer el nombre d'aturats, sino que la taxa d'atur ha tingut un lleuger decreixement. Així doncs, els ocupats han seguit essent ocupats però en nous sectors com el de les biociències.

La clau de l'èxit de Finlàndia la trobem, segons l'autor, en el model educatiu. No hi ha diferències significatives entre el model finès i el català pel que fa al nombre d'hores lectives, l'esquema educatiu o la despesa per alumne. Sí que hi ha, en canvi, grans diferències en l'atenció donada al professorat. Finlàndia intenta captar un professorat excel·lent, proveir-los d'un reciclatge constant i donar-los un reconeixement social.

Rhône-Alpes ha basat la seva estratègia en la iniciativa privada per aconseguir fons estatals de Recerca i Desenvolupament. A França, els pols de competitivitat, que són una combinació d’empreses i entitats de formació i recerca d’un territori concret, impulsen la política industrial a nivell estatal.

La planificació a llarg termini i el compromís amb la Inversió Estrangera Directa (IED) per a captar indústria d’alt valor afegit és l'estratègia seguida per Irlanda, amb una productivitat extraordinàriament elevada. D'altra banda, Baden-Württemberg ha basat el seu model en un sistema educatiu que compta la participació del món empresarial i que s’adapta a les necessitats de la indústria.

La darrera regió analitzada en el treball és el País Basc, amb un sector secundari més important que a Catalunya gràcies a la planificació estratègica de la política industrial.

En la cloenda, Joan Majó ha donat el seu punt de vista sobre la situació cojuntural actual, tot exposant una breu anàlisi de les causes de la crisi, de la qual sembla que n'estem sortint més tard que la resta d'Europa. Una vegada esmentats els problemes d'endeutament de les famílies i de la fallida del sector immobiliari, que ha portat als nivells actuals d'atur, Majó ha assenyalat com a principal repte per incrementar la competitivitat espanyola la millora del dèficit comercial.

Podeu descarregar-vos el treball sobre els països i regions europees en aquesta mateixa pàgina.

• La competitivitat de les regions industrials. Anàlisi d'experiències destacades als països desenvolupats. Ramon Palà.  (2245Kb.)