Addicionalment, i amb un horitzó a mig i llarg termini, es proposen un conjunt de mesures en l’àmbit de l’Impost de Societats, l’IVA, l’IRPF i el del frau i l’elusió fiscals, orientades totes elles cap a una fiscalitat empresarial més eficient i equitativa en el marc (17.12.2011)

El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) ha lliurat al Govern dos nous Informes en els quals ha estat treballant en el decurs de les vuit sessions celebrades des del passat mes de setembre i, com també és habitual en el CAREC, en el debat no presencial entre els seus membres, que permet avançar en la concreció i consolidació de les propostes presentades.

Com s’ha recordat en ocasió de la presentació d’Informes anteriors del CAREC, els documents no constitueixen tant un dictamen com la integració dels debats produïts en el si del Consell Assessor, per assolir un elevat grau de consens entre els seus membres. L’objectiu és el d’oferir al Govern una visió àmplia i diversa de cadascun dels àmbits tractats. Correspon al Govern, i si escau als actors socials i econòmics, l’aprofundiment en les diferents propostes i la seva traducció en actuacions concretes.

De nou, i aquesta és una premissa especialment rellevant en el cas de les propostes sobre fiscalitat, les reflexions i mesures plantejades s’hi incorporen amb independència de la capacitat normativa i/o reguladora d’una o altra Administració Pública. No són, doncs, aportacions que limitin el seu abast a l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya.

1. Propostes per a una fiscalitat orientada a la reactivació i el creixement

L’Informe del CAREC prioritza, al costat dels problemes urgents de liquiditat i finançament que amenacen la continuïtat de molts projectes empresarials solvents, la importància de configurar un entorn fiscal adequat que afavoreixi l’emprenedoria, propiciï la inversió dels actors privats i faciliti la creació d’ocupació.

Aquesta és una premissa que articula tot el document. L’Informe i les mesures que incorpora només es poden llegir i interpretar com un bloc indissociable en el seu conjunt. Al CAREC li preocupen els efectes sobre l’equitat fiscal que està generant la crisi i el fet que qualsevol pèrdua de recaptació pot dificultar l’ajustament del dèficit i qüestionar partides de la despesa social bàsiques per al benestar dels qui més la pateixen. L’Informe assumeix, doncs, la creació d’ocupació com a eix de les seves reflexions i propostes des de la convicció que l’atur –i les seves conseqüències en termes de cohesió social− és la principal penalització per als grups de població socialment més fràgils.

L’Informe se centra en mesures fiscals a curt i mig termini que pretenen treure llast a l’economia productiva i actuar com a palanca del creixement econòmic, i, per tant, obvia entrar en una anàlisi exhaustiva del conjunt de figures impositives. Focalitza la seva atenció en les que el CAREC ha considerat més rellevants pel seu impacte sobre l’activitat econòmica i les decisions d’inversió. L’Informe actualitza els criteris bàsics de valoració dels instruments fiscals que ja s’apuntaven en el document per a la Cimera Econòmica del mes de març en base a la suficiència financera, l’eficiència econòmica i l’equitat. I en aquesta línia recupera el concepte de la utilització de taxes i preus públics com a elements reguladors de la demanda de serveis públics, així com els sistemes de pagament com a mecanisme d’internalització d’externalitats (costos d’ús i mediambientals) en l’àmbit de les infraestructures.

El document identifica tres grans objectius vertebradors:

a) L’impuls de la recuperació econòmica.

b) La consolidació pressupostària.

c) Disposar dels mecanismes que modulin els objectius anteriors amb un adequat nivell d'equitat en el sistema fiscal considerat en el seu conjunt.

En definitiva, l’Informe persegueix un equilibri desitjable entre les polítiques de consolidació fiscal –l’austeritat−, i l’estímul del creixement. Des de la perspectiva de la fiscalitat les mesures que propiciïn la creació d’ocupació aconseguiran un major creixement econòmic i serviran a l’objectiu de la cohesió social i l’equilibri pressupostari.

Pel que fa a les mesures fiscals per a la reactivació a curt termini, l’Informe destaca que “el nostre problema és avui de competitivitat, de productivitat i de costos laborals unitaris. En una zona monetària integrada això requereix, a falta d’una moneda que es pugui depreciar, procedir a una devaluació fiscal interna, de costos”. I segueix constatant que “per a la reducció del dèficit, el creixement econòmic és una solució més desitjable que els ajustaments de la despesa i els augments de la fiscalitat i, per tant, cal afavorir-ne les condicions. Per això, el crèdit continua sent una de les palanques indispensables per a la reactivació. En la seva absència, el creixement ha de provenir de l’augment de la competitivitat, que mentre no millori per l’efecte de reformes estructurals de calat que facin evolucionar el model productiu i augmentin la productivitat, s’haurà de procurar a través de la reducció directa dels costos unitaris”.

El CAREC proposa en aquest apartat de mesures a curt termini: una reducció de les cotitzacions socials i l’increment paral·lel de la imposició sobre el consum, rendes del capital i altres.

La reducció de les cotitzacions a la seguretat social −juntament amb el millor ajustament entre costos laborals, productivitat i preus que cal esperar de la reforma de la negociació col·lectiva en marxa− suposaria una reducció del cost laboral, que hauria de traduir-se en una disminució de preus i, per tant, impuls de les exportacions i més recorregut en el mercat interior.

L’Informe assenyala com la baixada de recaptació resultant d’aquesta disminució de cotitzacions s’hauria de compensar amb l’increment d’altres impostos. Serien elegibles l’IVA, la imposició especial (sobre algunes formes específiques de consum), alguns punts en rendes de capital i alguna altra mesura financera d’acompanyament. En tot cas, el gruix de la compensació es basaria en l’Impost sobre el Valor Afegit. Cal recordar que l’IVA, en l’actual procés d’harmonització fiscal, mostra prou recorregut fins arribar a les mitjanes europees.

El càlcul concret de quantificació de rebaixa de cotitzacions i puja d’impostos d’acompanyament és complex, ja que les bases son elàstiques al tipus, i no és fàcil quantificar fins a quin punt un increment de tipus de l’ IVA es traduirà en un increment de la recaptació. En el seu cas l’Administració hauria d’analitzar quin pot ser l’augment assumible de l’IVA, dels impostos especials, i de la imposició sobre les rendes de capital que, al temps, permeti una reducció prou significativa i competitiva de cotitzacions.

En aquest àmbit de mesures a curt termini, l’Informe del CAREC també destaca que:

- No es considera adient la reintroducció de la desgravació fiscal a l’IRPF per a la inversió en habitatge, si bé es suggereix l’estudi d’altres alternatives endegades a diversos països per dinamitzar el sector inmobiliari.

- Cal mantenir el criteri de deflactació dels trams de la tarifa de l’IRPF.

- Cal avançar en l’harmonització europea del règim fiscal aplicable a les rendes fàcilment deslocalitzables (Institucions d’Inversió Col·lectiva (ex. SICAVs) i societats patrimonials, en la línia del que s’apuntava en el document del CAREC sobre “Noves vies de finançament al sector privat”.

- L’aplicació més extensiva del tipus reduït de l’IVA per als serveis públics essencials en els àmbits de l’educació i la sanitat.

En relació amb les mesures més orientades a mig termini que haurien d’afavorir un creixement sostingut i competitiu, l’Informe centra la seva atenció en l’Impost de Societats, l’IRPF, l’IVA, les Transmissions Patrimonials, i la lluita contra el frau fiscal.

El document concreta, entre altres:

- analitzar la introducció d'incentius fiscals per afavorir la solvència de les empreses reforçant els seus fons propis; una revisió de les deduccions de l’Impost de Societats.

- La compensació de bases imposables negatives; considerar els marges disponibles per incrementar el tipus que s’aplica als guanys i rendiments de capital en l’IRPF, especialment en relació amb els guanys a curt termini més especulatius; en el marc d’un acord harmonitzat en l’àmbit europeu.

- L’impost sobre les transaccions financeres.

- Una revisió dels béns i serveis que actualment tributen al tipus reduït o super-reduït.

- L’aplicació del criteri de “caixa” i no de “meritament” en l’IVA a ingressar; etc.

L’Informe conclou amb una reflexió sobre la lluita contra el frau fiscal i el paper de les Administracions Tributàries, que considera essencial la lluita contra les ocultacions, l’elusió fiscal –contemplant la possibilitat de recuperar el règim de transparència fiscal en determinats casos i condicions−, i l’equiparació en el tractament de les rendes independentment de la figura tributària que les gravi; la defraudació tributària en general, des d’una triple vessant: (1) una adequada cooperació internacional; (2) un funcionament eficient de l’Administració Tributària en la tasca d’inspecció i comprovació que, alhora, reforci la seguretat jurídica dels contribuents; (3) amb mesures unilaterals anti-frau (ex.. regulació de la transparència fiscal internacional, les mesures anti-paradissos fiscals, o les orientades a evitar la deslocalització fiscal d’actius, activitats i persones).

2. La dimensió empresarial a Catalunya

En aquest Informe el CAREC ha volgut aprofundir en la hipòtesi que apunta a la correlació positiva que vincula productivitat, rendibilitat i potencial exportador i d’internacionalització, a la dimensió empresarial. Una evidència que, sense excloure el recorregut potencial en termes d’internacionalització de la petita empresa que opera en segments altament especialitzats, és particularment rellevant en aquells sectors d’activitat on predominen els rendiments creixents i en els quals la productivitat de les empreses augmenta amb l’escala de producció.

En aquest informe del CAREC es constata, en primer lloc, que la dimensió mitjana de l’empresa catalana representativa és inferior a la d’altres països amb un grau de desenvolupament similar. En segon lloc, s’argumenta que aquesta menor dimensió relativa es deriva tant de rigideses i obstacles en l’entorn institucional i de mercat on operen les empreses, com de factors socials i culturals més amplis que limiten d’entrada l’horitzó de molts projectes empresarials.

L’informe s’estructura en quatre apartats principals:
- Un primer apartat que pondera la dimensió mitjana de l’empresa catalana en comparació amb altres economies.
- Un segon que destaca algunes característiques associades a la menor dimensió relativa.
- Un tercer que analitza els principals determinants de la menor dimensió.
- Un apartat final amb propostes per eliminar o minimitzar les barreres que limiten l’augment de la dimensió empresarial (p.ex. el fet que l’Impost de Societats “salti” del 25% al 30% en la transició de l’estatus de PIME a gran empresa), com a via per augmentar la productivitat i la competitivitat de l’economia catalana en el seu conjunt.

Les aportacions del CAREC en aquest document assumeixen que no es tracta d’imposar, des de la política econòmica, cap estructura de dimensions empresarials òptima, sinó de garantir un entorn prou flexible i obert a l’esperit d’empresa, on els emprenedors amb projectes solvents puguin desenvolupar plenament les seves capacitats i ambicions en el context d’uns mercats d’àmbit global. En aquest sentit, l’Informe identifica algunes de les principals rigideses i obstacles a l’augment de la dimensió empresarial relacionades amb el marc social i cultural; econòmic i financer; i legal i regulatori en el que operen les empreses a Catalunya.

La posició del CAREC, ja avançada en el document de Juliol sobre “Un model flexible per a l’activitat de les PIMEs”, és la d’evitar mesures que afavoreixin l’estancament de les empreses en formats de petita dimensió i, en conseqüència, es recomana que qualsevol decisió de discriminació positiva, existent o a adoptar en el futur, en relació amb les PIMES, tingui en principi una limitació temporal. Per altra banda, caldria augmentar els estímuls al creixement en aquest segment empresarial.

Pel que fa al marc social i cultural l’Informe destaca l’impuls d’un procés de conscienciació adreçat a l’opinió pública sobre la importància de la dimensió empresarial en un entorn de mercat orientat a la internacionalització, un procés a liderar per les entitats empresarials més representatives (cambres de comerç, associacions empresarials i patronals). Es tracta de promoure un canvi cultural que afavoreixi l’esperit d’empresa i que estimuli una cultura “industrial” dels projectes empresarials que s’haurien de guiar per dinàmiques de planificació del seu desenvolupament i de retorn per als seus accionistes, orientades al mig i llarg termini superant el tacticisme propi dels objectius a curt. En aquest sentit les propostes del CAREC destaquen la presència de consellers independents en els Consells d’Administració com un factor afavoridor d’aquest canvi des del bon govern de les companyies.

Pel que fa al marc econòmic i financer, i en la línia també de les aportacions del CAREC en l’Informe sobre “Noves vies de finançament al sector privat”, el document destaca la importància de facilitar vies de finançament al sector privat alternatives al crèdit bancari, en especial aquelles que tenen per objectiu: (i) canviar la regulació de les institucions d’inversió col·lectiva per facilitar la intermediació entre l’estalvi i la inversió; i (ii) reforçar la capitalització de les empreses. En aquest sentit també es destaca la importància de promoure i difondre instruments financers a llarg termini que combinin operacions de presa de participació i endeutament; o el desenvolupament dels mercats secundaris per a aportar liquiditat a projectes joves amb fort potencial de creixement.

Finalment, i en referència al marc legal i regulatori, l’Informe aposta per:
- L’impuls d’un Codi General de Societats que unifiqui la tipologia de societats i simplifiqui aspectes procedimentals de l’ordenament jurídic societari.
- Flexibilitzar el marc legal que regula la negociació col·lectiva, apropant-la a les circumstàncies específiques de cada empresa individual.
- Agilitar els procediments de concentració empresarial, sincronitzant procediments connexes, com el laboral i el fiscal.
- Eliminar traves a les fusions i adquisicions d’empreses i aplicar avantatges fiscals durant els anys posteriors a l’adquisició d’una participació majoritària de capital, estudiant també la possibilitat de diferir el pagament de l’Impost de Societats.