La sessió anirà dedicada a l'estat del benestar, i tindrà com a president de taula el Sr. Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO. (19.01.2010)

La sessió tindrà com a ponents el Sr. Guillem López Casasnovas, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, i la Sra. Marina Subirats, catedràtica emèrita del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Dia: Dimecres, 3 de febrer de 2010.

Hora: 08.30 desdejuni. 08.45 conferència.

Lloc: Casa Asia. Avinguda Diagonal, 373 (entre Pau Claris i Passeig de Gràcia)

Informació sobre els ponents:

Guillem López Casasnovas

Catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra

Nascut a Ciutadella de Menorca l’any 1955. Casat, tres fills.

Llicenciat en Ciències Econòmiques (Premi Extraordinari, 1978) i Llicenciat en Dret (1979) per la Universitat de Barcelona, va obtenir el seu doctorat en Economia Pública per la Universitat de York (Regne Unit, Ph.D. 1984).

Ha sigut professor titular d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, visiting scholar al Institute of Social and Economic Research (R.U.), Univ. de Sussex i a la Graduate School of Business en la Univ. de Stanford (EE.UU.).

Des de juny de 1992 és Catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Entre 1994 i 1997 ha sigut Vicerector d’Economia i Relacions Internacionals i Degà de la Facultat de C, Econòmiques de la Univ. Pompeu Fabra. El 1996 creà i ha dirigit fins el 2006 el Centre Especial de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF).

L’any 2000 rebé el premi de la Societat Catalana d’Economia per la seva recerca sobre el Dèficit Fiscal de Catalunya amb l’Estat, i el 2001 el Joan Sardà Dexeus al millor llibre d’Economia per la publicació ‘La sanitat catalana i els seus referents en països desenvolupats’.

Ha sigut membre de la Comissió Mixta de la Generalitat de Catalunya. Es col.legiat de Mèrit del Col.legi d’Economistes de Catalunya i numerari de la Reial Academia de Medicina de Catalunya. Membre del Consejo Asesor de la Ministra de Sanidad a Madrid i de la Conselleria de Sanitat de Catalunya i de la de Les Illes Balears. President de l’Associació Mondial d’Economia de la Salut (IHEA).

Pertany al Consell de direcció de la Casa de les Llengues i del Consell consultiu d’Omnium Cultural. El 2007 el Govern de les Illes Balears li atorgà el Premi Ramon Llull.

El mes de febrer del 2005 for nomenat Conseller del Banc d’Espanya.

1. Com valora la situació l’Estat del benestar a Catalunya? Com es pot millorar?

L’estat de benestar català és un reflex d’una societat que es veu impossibilitada d’acompassar les seves aspiracions col•lectives com a societat desenvolupada des de la banda de la demanda, amb les capacitats que tenen les polítiques públiques per a satisfer-les, vist el finançament autonòmic sobre el què pivota la cobertura de la despesa social. Històricament la ciutadania ha superat aquest desajust amb un accés a serveis privats substitutius o complementaris, fet normal també en una societat benestant. Però aquesta solució efectiva per a les classes mitjanes no és generalitzable per a les classes més necessitades, de manera que s'ha generat un caldo de conreu d’una major desigualtat.

2. Què en pensa de l’Acord Estratègic com a full de ruta per millorar l’Estat del benestar de Catalunya?

Créixer per a distribuir i redistribuir. Ésser competitius per a generar més riquesa i capacitat de finançament de la despesa social. Cohesió comunitària com a forma de capital social capaç de coadjuvar en major mesura el propi creixement i benestar Així contemplo la relació esmentada.

3. Fins a quin punt és clau l’Estat del benestar per a Catalunya?
Fins al punt que amb la seva debilitat s’erosiona el capital social i es genera un llast per la capacitat de desenvolupar-se del nostre país; de la mateixa manera que els seus excessos són un handicap per a l’eficiència i els incentius al creixement econòmic. No és una qüestió de quanta despesa social associem al nostre estat de benestar com, amb quina despesa es reflecteix, com es materialitza i amb quins circuits es finança.

Marina Subirats

Catedràtica emèrita de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nascuda a Barcelona el 1943, és una sociòloga catalana. Es llicencià en filosofia i lletres i estudià a París amb Alan Touraine i és catedràtica de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialitzada en els camps de sociologia de l'educació i sociologia de la dona, i realitzà l'Enquesta Metropolitana realitzada a través de l'Institut d'Estudis Metropolitans entre el 1986 i el 1990. Ha estat directora de l'Instituto de la Mujer del Ministerio de Asuntos Sociales (1993-1996), regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona del 1999 al 2006, i cap del Consell de Districte de Nou Barris. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

1. Com valora la situació l’Estat del benestar a Catalunya? Com es pot millorar?
En alguns aspectes el valde manera molt positiva, en altres menys. Si pensem en les pensions, la cobertura de l’atur, la sanitat o l’educació, crec que ens podem enorgullir de com han anat les coses a Catalunya, per comparació, fins i tot, amb molts altres països d’Europa –per no parlar, és clar, d’altres zones del món. Això no vol dir que no s’hagi d’intentar una millora continua, perquè en la vida social rarament hi ha estabilitat, allò que no millora, empitjora, perquè sempre hi ha forces socials tendents a tirar cap a altres direccions. Però com a síntesi crec que podem felicitar-nos de moltes de les coses aconseguides, que encara avui son força escadusseres arreu.
En altres aspectes, però, és ben sabut que hem avançat poc. Habitatge, atenció a les persones grans, atenció a les famílies monoparentals, etc. –per citar només alguns dels aspectes amb evidents mancances- queda encara molta feina per fer. Millorar exigeix diagnòstics més afinats, avui, i una voluntat política de ferro per aconseguir-ho.
2. Què en pensa de l’Acord Estratègic com a full de ruta per millorar l’Estat del benestar de Catalunya?
Vaig seguir l’Acord Estratègic en la fase inicial, en què vaig participar en el grup d’experts que va col•laborar en la seva redacció. Em sembla una idea excel•lent, molt en la línia de tantes coses que s’han fet aquí, com els plans estratègics, que han permès de sumar esforços de l’administració i el sector privat. No tinc, però, un coneixement prou exhaustiu dels resultats aconseguits com per poder opinar sobre les millores que ha suposat. Però com a metodologia per fixar objectius i prioritats, és a dir, com a full de ruta, segons l’expressió que se’ns proposa, em sembla una molt bona fórmula.
3. Fins a quin punt és clau l’Estat del benestar per a Catalunya?
L’Estat del benestar, des del meu punt de vist, és avui una absoluta necessitat per a Catalunya. Vivim en un sistema social que tendeix, segons les forces que hi actuen amb diferents possibilitats d’efectivitat, a generar, reproduir i ampliar les desigualtats socials. Alhora, en una societat de relativa abundància com la que tenim, l’opinió pública tolera cada vegada pitjor les situacions en que les persones es troben per sota d’uns nivells de vida que podem considerar dignes. De manera que l’estabilitat mateixa de la societat exigeix que l’Estat reequilibri les tendències del mercat i llimi les desigualtats, fins aconseguir aquest nivell de vida de qualitat per a tothom –malgrat que no sigui el mateix nivell de vida. L’Estat del benestar és cabdal per a mantenir la cohesió, la baixa conflictivitat i la relativa entesa entre els diversos grups socials, com mostra a bastament el grau de violència que es manifesta en països que no en gaudeixen i on les desigualtats son més acusades.
Vull afegir que tots els estudis tendeixen a mostrar que la prosperitat de què ha gaudit Catalunya a partir de la transició ha estat possible, en gran part, pel desenvolupament de l’estat del benestar, que ha fet que les desigualtats tendissin a reduir-se en alguns aspectes, com l’educació, mentre en el conjunt del món tendien a créixer.

• Programa dels esmorzars de competitivitat  (729Kb.)