El Departament d’Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya han col·laborat en l’elaboració de l’estudi Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2009, que permet conèixer la situació laboral i formativa dels graduats sis mesos després de finalitzar els seus estudis. L'Acord Estratègic dedica tota una línia de 14 mesures a la millora i el prestigi de la Formació Professional. (17.11.2009)

Per tercer any consecutiu, el Departament d’Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya han col·laborat en l’elaboració de l’estudi Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2009, un informe que permet conèixer la situació laboral i formativa de l’alumnat dels diferents ensenyaments
professionals sis mesos després d’haver finalitzat els seus estudis durant el curs 2007-2008.

Com a novetat, a banda de les dades que fan referència a la formació professional inicial i als ensenyaments plàstics, l’edició d’enguany inclou dades del conjunt d’ensenyaments post-obligatoris que s’orienten a l’exercici d’una activitat professional (ensenyaments superiors de disseny, dansa, música, art dramàtic, ensenyaments d’esports). També s’han tingut en compte els Plans de Transició al Treball (PTT) i els de Formació i Aprenentatge Professional (FIAP), que integren l’oferta dels Programes de Qualificació Professional Inicial que organitza el Departament d’Educació.

Inserció laboral i continuïtat en els estudis

L’estudi reflecteix que el 89,61% dels enquestats han aconseguit feina o han continuat amb la seva formació per tal de millorar les seves expectatives laborals. També hi ha hagut bons resultats en aquest sentit per als estudiants dels programes de garantia social (actuals Programes de Qualificació Professional Inicial), ja que el 42% d’ells treballa sis mesos després d’haver obtingut el seu certificat professional, i un 34% continua amb la seva formació en els cicles formatius de grau mitjà.

El 62,18% dels graduats mitjans decideix preparar les proves per accedir a un grau superior. Pel que fa als graduats superiors (la meitat dels quals provenen d’un cicle mitjà), un 73,10% cursa estudis universitaris.

Respecte el curs 2005-2006 el nombre de graduats que segueixen estudiant ha augmentat un 6,36%, situant-se en torn del 51,80%. Per contra, en aquest mateix període l’evolució de les persones graduades que troben feina ha passat d’un 70,57% a un 57,27% a causa de l’enduriment del mercat de treball.

D’altra banda, del curs del curs 2006-2007 al 2007-2008 el nombre de graduats que buscaven feina va augmentar d’un 5,21%. Ara bé, aquest increment es manté molt per sota del creixement de la taxa d’atur a Catalunya per a les persones d’entre 16 i 24 anys, que va ser del 19,75%. A més, a finals del segon trimestre de 2009, la taxa d’atur dels graudats es mantenia 26 punts per sota de la mitjana catalana.

Aquestes dades posen en evidència que, tot i les dificultats que el nou cicle econòmic ha imprès sobre el mercat laboral, els graduats en ensenyaments professionals continuen tenint moltes més possibilitats a l’hora de trobar feina que altres col·lectius.

L’estudi apunta, també, que el percentatge d’inserció és major entre les persones que han cursat algun cicle de grau superior: el 64,67% tenen alguna ocupació davant del 49,56% de l’alumnat graduat en cicles de grau mitjà. En canvi, són més els estudiants de cicles de grau mitjà que decideixen continuar els seus estudis, un 10,33% més.

Pel que fa a la feina que desenvolupen els graduats, en 7 de cada 10 casos està estretament relacionada amb la formació especialitzada que ha rebut l’alumne (77,17% dels casos entre d’alumnat graduat en cicles de grau superior i en un 74,94% dels casos entre l’alumnat graduat en cicles de grau mitjà). També el 73% dels alumnes dels antics Programes de Garantia Social realitzen una feina que està directament relacionada amb la formació rebuda.

Els graduats de les famílies professionals d’activitats agràries, activitats físiques i esportives, hoteleria i turisme i serveis socioculturals a la comunitat, així com els d’ensenyaments artístics són alguns dels que mostren un major grau de correspondència entre la feina que realitzen i la seva formació.

El centre educatiu, la principal via d’accés al mercat laboral

Els centres educatius continuen jugant un paper molt important en el procés d’inserció laboral dels estudiants. En un 35,27% dels casos l’alumnat troba feina a través de la borsa de treball del propi centre on ha cursat els seus estudis, gràcies als professors o tutors, o a través de l’empresa on va realitzar les pràctiques formatives.

El 27,88% d’estudiants ha trobat feina per iniciativa personal (després d’enviar el currículum vitae a una empresa o respondre a ofertes laborals). Finalment, el 22,1% ha aconseguit entrar al mercat laboral gràcies a la influència de l’entorn personal i a la xarxa de relacions personals i/o professionals que ha establert.

En el cas dels programes de garantia social més de la meitat de persones que s’han inserit ho han fet o bé en la mateixa empresa on han realitzat les pràctiques formatives (40%), o bé a través de la borsa de treball del centre que impartia el programa (12%).

Alt grau de contractació indefinida i millors condicions salarials

L’alt grau de resistència del conjunt d’ensenyaments professionals a l’actual context econòmic també es demostra en el nivell de contractació indefinida registrat entre els titulats i titulades de nivell mitjà i superior. En el cas dels i les estudiants que compten amb un títol de nivell mitjà, el percentatge de contractació indefinida és del 32,16%, 18 punts per sobre de la mitjana de tot Catalunya. El 59,76% té un contracte temporal i un 3,07% treballa per compte propi. En el cas dels graduats de nivell superior, el percentatge de contractes indefinits arriba al 41%, 26,88 punts per sobre de la mitjana catalana. A més, el 50,69% té un contracte temporal i un 3,85% ha decidit treballar per compte propi.

A nivell salarial, en comparació amb l’anterior edició de l’estudi es mostra una disminució del col·lectiu de graduats amb un nivell salarial baix (per sota dels 900 €) i, en canvi, augmenten els que perceben un sou més alt (per sobre dels 1.200 €), una tendència que s’ha constatat tant en els graduats mitjans com en els superiors. En el cas dels graduats mitjans, el nombre de persones que reben un salari superior a 1.200 € ha augmentat un 5,75% respecte l’any anterior. En el cas dels graduats superiors, aquest increment ha arribat al 7,15%.

L’estudi també apunta que una majoria dels tècnics mitjans se situa en la franja de sou que va dels 900 als 1.200 euros, un 42,42%. Aquells que afirmen rebre una remuneració per sobre dels 1.200 euros representen un 16,99% del total. D’altra banda, el percentatge de titulats i titulades amb un sou d’entre 600 i 900 euros representa el 36,81%, 4 punts menys que en l’anterior edició de l’estudi. Els i les graduades amb un sou inferior als 600 euros representen el 3,77%. L’any 2008 eren el 5,72% del total.

Pel que fa als graduats superiors, només un 20,35% declara tenir un salari mensual de menys de 900 euros, mentre que el 49,51% assegura que percep un salari que va dels 900 als 1.200 euros. A banda, un 22,5% declara tenir un salari d’entre 1.200 i 1.500 euros (l’any 2008 eren un 17,05%) i, finalment, el 7,56% restant reconeix cobrar un sou superior als 1.500 euros (en l’anterior edició tan sols eren un 5,91% del total de graduats).

La comparativa salarial entre els dos col·lectius mostra com les franges de major percepció salarial es corresponen amb l’alumnat que compta amb un graduat superior.

Trets rellevants de la inserció laboral de 19.432 persones

En aquesta tercera edició de l’estudi Inserció laboral dels ensenyaments professionals hi han col·laborat 426 centres de titularitat pública i privada. L’estudi refelcteix trets rellevants de la inserció de 19.432 ersones graduades en ensenyaments professionals, incloent, per primera vegada, els ensenyaments superiors de disseny, dansa, música, art dramàtica i els ensenyaments d’esports. Del total d’enquestats, 18.494 han cursat ensenyaments de formació professional inicial, 632 ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, 50 ensenyaments superiors de disseny, 160 ensenyaments artístics de dansa, música o art dramàtic, 256 ensenyaments d’esports i 1.577 els antics programes de garantia social.

• Document "Inserció laboral dels ensenyaments professionals, 2009"  (124Kb.)