La sessió portava per títol “Perspectives de futur de l’estat del benestar: un nou equilibri entre Estat i mercat”, i ha comptat amb la participació de Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, i de Marina Subirats, catedràtica emèrita de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. (03.02.2010)

Els Esmorzars de Competitivitat, cicle de conferències impulsat pel Govern de la Generalitat i els agents econòmics i socials signants de l’Acord Estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, han celebrat avui a la Casa Àsia de Barcelona la seva sisena sessió, que ha centrat el debat al voltant de les mesures necessàries per consolidar l’estat del benestar i del nou equilibri entre Estat i mercat.

El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, ha presidit la sessió, que també ha comptat amb la participació de Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, i de Marina Subirats, catedràtica emèrita de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. El debat ha estat moderat per Andreu Morillas, secretari d’Economia de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta sisena conferència del cicle ha comptat amb més de 170 assistents, entre els que hi havia representants dels signants de l’Acord Estratègic, empresaris i representants del món acadèmic i dels agents econòmics i socials.

El secretari d’Economia de la Generalitat, Andreu Morillas, ha inaugurat la sessió saludant els assistents i destacant que el tema del debat superava “l’àmbit de l’Acord Estratègic”, que normalment és l’eix central dels Esmorzars de Competitivitat, ja que “aspectes com la cohesió social o el futur de l’estat del benestar afecten la totalitat de la societat”. Joan Carles Gallego ha presentat els ponents i ha donat pas a la intervenció de Marina Subirats.

La catedràtica emèrita del Departament de Sociologia de la UAB ha iniciat la seva intervenció assegurant que per parlar d’estat del benestar “cal sortir del camp del pensament econòmic” ja que suposa una “visió restrictiva” de la realitat. Subirats considera que “no es pot basar tot en una predominància del mercat”, ja que seguint al mercat “hem arribat on ens trobem ara” referint-se a la situació de crisi.

Subirats ha assenyalat que patim tres crisis diferents: una crisi de mercat, una crisi ecològica i una crisi política. En l’àmbit de la crisi de mercat, Subirats creu que “l’esforç per competir individualment està sent negatiu per a la pròpia competitivitat”. Per a Subirats és precisament aquest rebuig de l’interès general per sobre de la iniciativa individual el que ha provocat la crisi ecològica, com s’ha constatat en la cimera climàtica de Copenhague.

Segons Subirats els mitjans de comunicació també tenen el seu paper en aquesta situació, ja que “fan molt soroll i entren en un joc de destrucció de valors de convivència”. La catedràtica emèrita de Sociologia de la UAB ha tancat la seva intervenció apostant per “recuperar els equilibris” i “superar les contradiccions actuals del sistema fugint de la filosofia econòmica” per assegurar el futur de l’estat del benestar.

Per la seva part, Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la UPF, ha posat el contrapunt a la intervenció de Marina Subirats afirmant que la seva intervenció sí que la faria “des del pensament econòmic”. López Casasnovas considera que ens cal repensar el model d’estat de benestar per assegurar-ne el futur, ja que “hem estat vivint per sobre de les nostres capacitats reals en un 10%”.

El catedràtic d’Economia de la UPF pensa que per assegurar un bon estat del benestar “el sector públic ha de ser una palanca i no un llast”, a la vegada que considera el capital humà, el capital públic i el capital social com “les tres forces reals de la competitivitat”. López Casasnovas ha posat en dubte que una major despesa pública impliqui un reforçament de l’estat del benestar, donat que “més despesa pública implica menys capacitat redistributiva per la banda de la despesa i més inequitat per la dualitat fiscal per la banda dels ingressos”.

López Casasnovas assegura que perquè la despesa pública sigui efectiva cal prioritzar, i “prioritzar és tan necessari com complicat, tant pels polítics com pels gestors públics”. Per López Casasnovas la solució passa per pactar procediments i “conservar mètodes raonables socialment i impermeables a les batalles polítiques”. Per tancar la seva intervenció, López Casasnovas ha apuntat l’agenda que cal seguir (repensar l’estat del benestar, acabar amb la segmentació de les polítiques públiques i reformar el mercat laboral) i ha afirmat que cal passar de “pal•liar” a “prevenir”.

En la seva intervenció de cloenda, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, ha destacat que ja a les primeres declaracions d’intencions que van precedir la signatura de l’Acord Estratègic s’assenyalava la importància de reforçar l’estat del benestar, tot potenciant mesures per garantir la cohesió social. Gallego considera que “hem de buscar un model de creixement que millori el benestar col•lectiu” i que “podem parlar de creixement econòmic, però també d’equilibri social i un bon nivell de prestacions dels serveis públics”.

El màxim responsable de CCOO a Catalunya considera que per mantenir un bon estat del benestar no cal necessàriament augmentar la despesa social, “el que cal és reflexionar sobre les polítiques públiques; potser no cal posar més diners, sino fer-ho millor”. Per a Gallego una de les claus per mantenir el sistema de seguretat social és “crear ocupació no precària”. Gallego ha tancat la seva intervenció afirmant que el creixement econòmic només té sentit si va acompanyat de cohesió social i reforça l’estat del benestar.

“L’emprenedoria com a palanca de creixement i regeneració del teixit productiu”, títol de la propera sessió dels Esmorzars de Competitivitat, el proper 3 de març

La propera sessió dels Esmorzars de Competitivitat tindrà lloc el 3 de març sota el títol L’emprenedoria com a palanca de creixement i regeneració del teixit productiu i serà presidida per Eusebi Cima, president de Fepime.

Quan ja s’ha celebrat el primer aniversari de la signatura de la revisió i nou impuls del text de l’Acord, i en un context econòmic com l’actual, el Govern i les principals organitzacions empresarials i sindicals (Foment del Treball, Pimec, Fepime, CCOO i UGT) han decidit organitzar aquest fòrum de debat que gira entorn del que són els grans eixos de l’Acord Estratègic. Amb sessions monogràfiques de caràcter mensual, els Esmorzars de Competitivitat posen sobre la taula temes com ara el finançament empresarial, la qualitat de l’ocupació, la política industrial, l’educació, les infraestructures, el futur de l’estat del benestar, l’emprenedoria com a palanca de creixement o el talent i la innovació. Les sessions estan presidides per un representant dels signants de l’Acord Estratègic i compten amb la participació de dos ponents vinculats professionalment al tema central del debat.

• Nota de premsa del sisè Esmorzar de Competitivitat  (341Kb.)