El Sr. Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT de Catalunya, presidirà la taula que tindrà com a ponents el Sr. Antonio Oporto del Olmo, president d’Alstom España i la Sra. Judith Viader Codina, directora general de Frit Ravich. (26.03.2010)

El Sr. Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT de Catalunya, presidirà la taula que tindrà com a ponents el Sr. Antonio Oporto del Olmo, president d’Alstom España i la Sra. Judith Viader Codina, directora general de Frit Ravich.

Dia: dimecres, 7 d’abril de 2010.
Hora: 08.30 desdejuni. 08.45-10.00 conferència.
Lloc: Auditori Tagore. Casa Asia. Avinguda Diagonal 373 (entre Pau Claris i Passeig de Gràcia).

Per confirmar la vostra assistència envieu un correu electrònic a esmorzars.acord.eif@gencat.cat o bé truqueu al telèfon 93.316.22.74.

 Antonio Oporto

Antonio Oporto del Olmo nació el 25 de noviembre de 1956 en Sevilla, España. Es Doctor en Economía, y Graduado en "International Business" por la Wharton Business School.

Actualmente y desde enero de 2005, es Vicepresidente Regional para Iberoamérica y España y Portugal del Sector Transporte de ALSTOM, y desde 1999 es Presidente Ejecutivo ALSTOM ESPAÑA, empresa matriz de ALSTOM Venezuela. Es Presidente del Consejo de Supervisión de FRAMECA. En 1996 se incorporó a ALSTOM, ejerciendo diversas funciones globales en la Compañía. Preside el Consejo de Supervisión de FRAMECA, S.A. (empresa francesa de proyectos ferroviarios), Miembro Titular del Consejo de Energía y Transporte de la Unión Europea (Órgano consultivo de la Comisión), y es Vicepresidente de la Fundación La Maquinista, radicada en Barcelona.

Judith Viader

Es va incorporar al departament de màrqueting de Frit Ravich, SL, empresa de la seva unitat familiar, després de finalitzar els estudis corresponents a la Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses i Màster in Business Administration (Lic&MBA 1986-1991), intensificació en Màrqueting per Esade (Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses).

Com responsable del departament de Màrqueting, els seus primers reptes van ser introduir a l'empresa en les millors pràctiques de les empreses de consum de major reconeixement.

Posteriorment, i sense abandonar el lideratge d'aquest departament, va anar a poc a poc assumint diverses funcions en altres departaments, fins que en 1997 va assumir la direcció general, prenent el relleu generacional en la propietat.

1. Com valora la competitivitat de la indústria catalana? Com es pot millorar?

Atenent a la seva definició, competitivitat és la capacitat que té una empresa o país d'obtenir rendibilitat en el mercat en relació als seus competidors. En aquest sentit, tot i que les empreses són els agents determinants de la competitivitat dels països, els governs tenen també una important responsabilitat sobre ella per la seva potestat per a regular el funcionament dels mercats de béns i factors, condicionar l'entorn macroeconòmic de les empreses i influir en la millora quantitativa i, sobretot, qualitativa de la disponibilitat de factors productius, així com la capacitat tecnològica del país.
Penso que actualment i en el moment de crisi que afrontem, aquesta tasca dels governs és crítica, i que les empreses catalanes requereixen d’un suport addicional per disposar de les condicions necessàries: finançament i capital humà preparat i disposat, factors crítics alhora, pel correcte desenvolupament tecnològic.

2. Què en pensa de l’Acord Estratègic com a full de ruta per millorar la competitivitat de la indústria catalana?

Crec que tal i com deia abans és crític pel nostre desenvolupament. Hem d’establir objectius a mig termini que ens permetin afavorir l’entorn, fruit d’un compromís de tots els agents. No obstant, les empreses han d'esforçar-se individualment per desenvolupar avantatges competitives sostenibles, com pot ser la innovació i/o la marca.

3. Com veu el futur de la indústria catalana?

En els darrers anys la deslocalització d’empreses industrials ha estat sovint noticia als mitjans de comunicació.
Alhora, darrerament, fruit de la crisis, sovint s’ha parlat de la necessitat de transformar la economia catalana fent-la menys depenent de certs sectors tradicionals.
Crec que generalitzar és difícil, però que certament cada sector ha d’analitzar el seu entorn i decidir la estratègia a seguir en funció de la seva dimensió.
Catalunya continuarà essent una economia amb una solida base industrial, però amb una composició sectorial canviat, concentrant-se cap a segments de la cadena de valor amb major valor afegit. La formació de les noves generacions, en coneixement i en valors, serà clau en aquest procés.