Presidirà la taula el Sr. Eusebi Cima, president de FEPIME, i el Secretari d'Economia, Sr. Andreu Morillas, actuarà de moderador. Com a ponents hi haurà el Sr. Pedro Nueno, professor de l'IESE i president del China Europe International Business School (CEIBS) de Shanghai, i el Sr. Cristian Rovira, conseller delegat de Grupo SIFU Integración laboral, S.L. i president de l'Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC).
Dia: dimecres, 3 de març de 2010.
Hora: 08.30 desdejuni. 08.45-10.00 conferència.
Lloc: Auditori Tagore. Casa Asia. Avinguda Diagonal 373 (entre Pau Claris i Passeig de Gràcia).
Per confirmar la vostra assistencia envieu un correu electrònic a esmorzars.acord.eif@gencat.cat o bé truqueu al telèfon 93.316.22.74.
Pedro Nueno
Professor de l'IESE i president del China Europe International Business School (CEIBS) de Shanghai
Estudis Superiors
• Arquitecte Tècnic, Escola Tècnica d'Aparelladors. Barcelona, 1966.
• Enginyer Industrial, Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials. Barcelona, 1968.
• Doctor of Business Administration. Graduate School of Business Administration, Harvard University. Boston (USA), 1973.
Activitats de Recerca i Docència
• IESE, Universidad de Navarra
• China Europe International Business School (CEIBS), Shanghai
1. Com valora la situació de l’emprenedoria a Catalunya? Com es pot millorar?
Hemos difundido más de la cuenta la idea de emprender. Es bueno que una sociedad sea emprendedora y la historia de Catalunya muestra que ha habido grandes emprendedores en nuestra tierra.
Pero lo primero que ha de hacer un joven es prepararse bien. Estudiar a tope. Acabar una carrera universitaria. Quizás adquirir una cierta experiencia profesional. Entonces puede ser el momento de emprender para sacar adelante empresas con verdadero potencial.
Un joven sin educación que emprende con un subsidio mínimo un negocio poco diferenciado es un candidato a la marginalidad en el largo plazo.
Promocionar la “emprenedoria” puede ser políticamente interesante. Dar miles de subsidios míseros puede ser rentable en términos políticos. Pedir que la gente joven estudie duro, se prepare bien, trabaje un tiempo y luego emprenda, puede ser poco popular. Pero esto es lo efectivo.
2. Què en pensa de l’Acord Estratègic com a full de ruta per millorar l’emprenedoria a Catalunya?
L’Acord Estratègic está bien pero hay que incidir más en la emprendeduría realmente potente y aquí convendría estimular mucho más la inversión en capital de riesgo que escasea en Catalunya. Los incentivos fiscales para esta inversión debieran ser mucho más ambiciosos.
3. Fins a quin punt és clau l’emprenedoria per a Catalunya?
Nuestro país ha perdido la mayoría de los centros de decisión empresarial. Aún disponemos de sectores con cierta potencia (automóvil, sanitario, alimentación, turismo) pero cada vez con toma de decisiones más alejada.
De la iniciativa emprendedora vemos surgir nuevas empresas (Mango, Tous y otras muchas) con capacidad de crecer en el mundo. Algunas son todavía pequeñas pero llevan buen ritmo de crecimiento. Necesitamos más de estas empresas capaces de invertir en innovación, de competir a nivel global, de crear empleos de calidad. Es de vital importancia para Catalunya y puede hacerse.
Cristian Rovira
Conseller delegat de Grupo SIFU Integración laboral, S.L. i president de l'Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)
Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat Internacional de Catalunya i alumne del Programa de Desenvolupament Directiu (PDD) de l'IESE.
Des del 1995 és soci i conseller delegat de Grupo SIFU, empresa de serveis líder a Espanya i Portugal en la
inserció de personal amb discapacitat. Actualment té una plantilla de més de 2500 treballadors i una facturació superior als 33 milions d'€.
1. Com valora la situació de l’emprenedoria a Catalunya? Com es pot millorar?
La situació actual de l’emprenedoria catalana no és bona, i això es deu a diverses causes:
a) La crisi econòmica: En situacions de crisi econòmica, disminueix la creació d’empreses, per la falta de confiança en el mercat i per la davallada del consum, aspectes que no són propicis per la creació d’empreses.
b) La crisi financera: El fet de que hi hagi menys liquiditat al mercat, la contracció en el crèdit i l’assumpció de riscos provoca majors dificultats pels emprenedors que necessiten crèdit per començar el projecte.
c) Crisi vocacional : El fet de que decreixi constantment la proporció d’estudiants que volen ser empresaris en un futur, fa perillar el relleu generacional indispensable per la continuïtat empresarial de Catalunya.
d) Tasques administratives : El descens en 10 posicions en la competitivitat del nostre mercat, les majors dificultats per crear empreses que tenim envers els altres països desenvolupats, dificulta ja el pas de tenir una idea a tenir una empresa.
La situació es millora sent conscients de la problemàtica i establint les mesures adequades per rectificar tant a curt com a llarg termini.
2. Què en pensa de l’Acord Estratègic com a full de ruta per millorar l’emprenedoria a Catalunya?
És un punt de millora, però establert en un moment diferent de la situació actual. El canvi de situació produït en el últims 18 mesos fa que qualsevol consideració anterior s’hagi de replantejar, a diferents problemes, diferents solucions i ara els problemes són diferents que quan es va pensar aquest pla estratègic.
3. Fins a quin punt és clau l’emprenedoria per a Catalunya?
En qualsevol economia, l’emprenedoria és fonamental, és l’única garantia de relleu empresarial, l’única garantia de creació d’empreses, però en el cas de Catalunya, amb un país amb un 97 % de pimes i amb una economia i una cultura diferenciada per l’esperit emprenedor dels seus habitants, fa que aquesta dependència encara sigui, si s’escau, més gran. I ara més que mai, quan l’arribada de la crisi s’ha produït, com si d’una epidèmia es tractés, minvant considerablement el nombre d’empreses, fa que aquesta necessitat s’accentuï més que mai.
És per aquest motiu que tenim la necessitat de protegir i fomentar l’esperit emprenedor per a garantir la regeneració empresarial (la mitjana de vida d’una empresa és de 10 anys), la creació de llocs de treball productiu.