El dia 17 de febrer de 2004 el Govern, patronals i sindicats signen la Declaració per a un Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana.
El desenvolupament de l'Acord es va iniciar a partir de la percepció conjunta de que calia actuar davant de la globalització dels mercats i l’accelaració tecnològica, entre d’altres esdeveniments, canviant el model català de competitivitat. El treball de consens entre el Govern de la Generalitat, les organitzacions empresarials i els sindicats van donar lloc al primer Acord Estratègic 2005-2007.
En el Consell d’Institucions de 16 de febrer de 2007, es va considerar que el procés de concertació de l'Acord mereixia continuar, i, com ja havien fet l'any 2004, van aprovar i iniciar un procés de revisió i de nou impuls, que ha suposat un altre any de treballs conjunts i negociacions. En aquest procés han participat 165 persones, entre ells, 73 alts càrrecs i 56 representants dels agents, i va tenir lloc entre març de 2007 i juny de 2008.
Aquest consens queda palès en cinc idees principals que han estat presents en el procés de gestació de l’Acord:
1 L’Acord Estratègic neix després d’un procés de concertació social on s’ha definit un llibre de ruta estructurat en compromisos dins d’alguns àmbits on hi ha una voluntat d’actuació perquè condicionen la productivitat del país: Infraestructures, R+D+i, capital humà, finançament empresarial i foment de la internacionalització.
2 Existeix el compromís de que l’execució de moltes de les mesures contingudes en l’Acord es portaran a terme amb la participació dels agents socials. Aquesta participació es garanteix amb la creació dels següents òrgans: la Comissió de seguiment, el Consell d’Institucions, les Comissions Territorials, els monogràfics i, com a novetat en aquest Acord 2008-2011: la Comissió d'enllaç amb el Parlament.
Es dissenya una completa arquitectura de mecanismes de seguiment dirigits per la Secretaria d’Economia i la DG de Promoció Econòmica per a garantir la transparència (i l’accountability) sobre el compliment de l’Acord, que contempla les comissions amb els signants abans mencionades, informes i indicadors pormenoritzats amb detall d’actuacions i d’execució pressupostària, trobades de seguiment periòdiques amb els departaments executors, responsables tècnics de seguiment a cada departament, etc. Per facilitar aquesta tasca, destaca una de les novetats de l’Acord 2008-2011: el detall pressupostari per mesura i les fites que es volen assolir mitjançant indicadors.
L’Acord és un paquet de mesures de caràcter estratègic però d’actuació immediata i per a poder mantenir aquesta doble vessant inclou mecanismes de revisió i actualització permanent, que el converteixen en un procés dinàmic que es va adaptant a la realitat.
Per últim, i també fruit del consens, i per això encara més rellevant, l’Acord combina competitivitat i cohesió social, entenent que l’una sense l’altra no poden donar-se completament, que són una mateixa cosa. I per tant l’Acord esdevé el gran valedor d’aquest enfocament en la política econòmica i la millora de la competitivitat al nostre país.
Amb una visió de competitivitat integral tenint en compte aspectes de cohesió social, l’Acord pretén reforçar les bases de l’economia catalana per poder fer front als nous reptes que es plantegen en un context internacional caracteritzat, cada cop més, per una forta competència d’economies amb baixos costos salarials.
L’ambició de les propostes i l’abast estratègic dels canvis que proposta l’Acord Estratègic necessiten del màxim recolzament de la societat catalana. Sindicats, organitzacions empresarials i Govern continuen esforçant-se per tal d’aconseguir que Catalunya faci front als reptes que avui dia es plantegen.