El 16 de febrer de 2005 el Govern i els principals agents econòmics i socials de Catalunya (CCOO, UGT, Foment, Pimec, Fepime) signaven l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Culminava així un procés de negociació i concertació d’un any fins a consensuar un paquet de 86 mesures a executar dins els 3 anys següents com a horitzó immediat (2005-2007), però amb impactes a llarg termini, que pretenia esdevenir el full de ruta de la competitivitat, orientar la política econòmica en el camí cap a la millora de la productivitat i a la vegada garantir la compaginació del creixement econòmic, la qualitat de l’ocupació i la cohesió social. L’inici del projecte es podria situar en la Declaració de 17 de febrer de 2004 dels màxims representants de les entitats impulsores, on van fixar el guió de l’Acord, van donar el tret de sortida del procés i a la vegada inauguraven un nou estil de governança basat en el diàleg social permanent i el treball conjunt.

En aquests 3 anys, i com han corroborat tots els signants en el Consell d’Institucions i en els diferents òrgans de seguiment de l’Acord, s’ha considerat que el procés era una experiència innovadora i d’alt interès que convenia consolidar. Altres característiques de l’Acord han obtingut també un judici positiu dels seus protagonistes: el volum de recursos destinats a l’execució de les mesures –més de 4.000 M€ en 3 anys- i l’esforç conjunt per dur a terme una tasca de seguiment permanent de l’execució de cada mesura. Cada signant de l’Acord, en l’exercici de les seves funcions, valora l’execució segons el seu criteri, però sempre s’ha coincidit a valorar positivament l’aportació a la concertació social i a la governabilitat que el procés de l’Acord i el seu seguiment han representat per a la política econòmica i la competitivitat de Catalunya.

L’Acord ha estat un procés dinàmic. En l’execució de les diferents mesures i seguint el seu mandat, l’Acord va propiciar nous processos negociadors en comissió que van arribar a acords concrets, aprovats pel Consell d’Institucions de 9 d’octubre de 2006, sobre tres matèries importants: l’acord de mesures per a la millora de la gestió de la incapacitat temporal, l’acord de mesures en contractació pública i l’acord sobre la creació de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC).

L’Acord estratègic ha consolidat una visió de la competitivitat àmplia. La competitivitat és una fórmula multivariable que implica des de les polítiques d’empresa i innovació a les de capital humà, la qualitat de l’ocupació i les infraestructures, i que incorpora la sostenibilitat i la cohesió social com a requisits imprescindibles. La competitivitat és una fita que ocupa a tot el Govern i que necessita la implicació d’agents econòmics i socials.