Amb l'objectiu d'assolir un nivell d'inversió en R+D+I sobre el PIB equiparable a la mitjana europea (2 per cent del PIB en R+D i 5 per cent en R+D+I al final de la legislatura), les parts signatàries reafirmen la importància d'augmentar la despesa privada i pública en R+D+I i proposen incrementar les corresponents partides pressupostàries dels departaments i organismes en aquesta matèria. Es destaca la importància d'impulsar pols de primer nivell en sectors tecnològicament avançats mitjançant la col·laboració entre el món de la recerca, l'empresa i l'Administració (mesura núm. 1).

En el camp de l'R+D+I, es considera especialment rellevant intensificar la transferència de tecnologia a través de les xarxes de transferència de tecnologia, amb el desplegament de tres xarxes: la Xarxa de centres de suport a la innovació tecnològica (XIT), la Xarxa de centres tecnològics (XCT) i la Xarxa de centres de difusió tecnològica (XCDT) (mesura núm. 4).

Per tal de millorar la dotació del capital humà, es considera prioritari lluitar contra el fracàs escolar en les zones especialment afectades, amb mesures com ara l'obertura dels centres educatius públics a les activitats complementàries i programes de suport als alumnes amb greus mancances educatives. Paral·lelament a aquestes mesures, s'elaborarà un llibre blanc amb l'objectiu d'identificar i analitzar els factors que més l'afecten (mesures núm. 10, 11 i 12).

Entre les accions adreçades a millorar la formació, es destaquen les relatives a una major presència de l'anglès en la vida curricular i escolar de l'alumnat, així com l'impuls de les tecnologies de la informació i del coneixement a l'escola (mesura núm. 13).

Dins l'àmbit de la formació professional, es destaca, per la seva rellevància i millora del sistema, la creació de 12 centres integrats de formació professional, en els quals es coordinaran els tres subsistemes (formació reglada, formació ocupacional i formació contínua), possibilitant així una oferta formativa integrada i preparada per atendre les necessitats d'ocupació i desenvolupament professional (mesura núm. 16).

Com a mesura per a la millora de la mobilitat i del transport per carretera, es destaca la construcció de 500 km de xarxa d'autovies lliures de peatge, dels quals uns 300 són competència de la Generalitat. Destaquen l'eix Vic-Ripoll (C-17), l'eix Diagonal (C-15 i C-37) Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès- Manresa, Reus-Alcover (C-14), l'eix Transversal (C- 25) Cervera-Girona, l'eix del Llobregat (C-16) Berga-Bagà i l'eix de l'Ebre (C-12) Amposta-Lleida (mesura núm. 25).

Per tal millorar la mobilitat de les persones, es considera prioritari el desplegament de la Llei de mobilitat i la creació de les autoritats de la mobilitat a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona per tal d'assolir la integració tarifària. Durant la present legislatura s'elaborarà i es tramitarà, en el marc de la legislació estatal, un projecte de Llei sobre el finançament del transport públic que en garanteixi la viabilitat econòmica (mesures núm. 28 i 29).

Amb l'objectiu de facilitar i possibilitar l'accés dels treballadors al seu lloc de treball, es considera rellevant el Pla d'accés sostenible als principals polígons industrials, amb l'inici, l'any 2005, dels programes pilot d'accés a 22 polígons (mesura núm. 31).

Entre les actuacions competència de l'Estat, i considerant prioritària la correcció del dèficit històric de la seva inversió a Catalunya, es destaca especialment la necessitat de potenciar el transport per ferrocarril per a fer front a la creixent demanda de transport, prioritzant la posada en funcionament de la línia R5 de RENFE, l'impuls de la nova línia ferroviària orbital de la RMB i d'una nova línia d'ample internacional que permeti la connexió amb França, així com el desenvolupament del corredor transversal i les seves connexions fins a la frontera francesa. Així mateix, es destaca la importància de les infraestructures nodals del Port i l'Aeroport de Barcelona, bàsiques per a donar suport al futur desenvolupament de l'economia catalana en el marc de l'Euroregió (mesura núm. 38).

En l'àmbit de les infraestructures energètiques i mediambientals, es considera clau millorar la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica d'acord amb el que estableixi el nou Pla de l'energia, tot executant les infraestructures previstes i potenciant l'ús d'energies renovables amb noves instal·lacions d'energia eòlica, solar i de biomassa, així com les infraestructures d'abastament d'aigües i gestió de residus previstes en els programes d'inversions en l'horitzó 2005-2014 (mesures núm. 39, 40, 41 i 42).

De les mesures relatives a les infraestructures i la política de telecomunicacions, es considera prioritària l'execució dels plans directors de telecomunicacions, amb els objectius bàsics d'evitar la fractura digital, impulsar l'ús de les TIC tant en el sector públic com en el sector privat i desplegar les infraestructures de telecomunicacions en els polígons industrials (mesura núm. 44).

Per tal de millorar el finançament de l'activitat empresarial, es preveu una sèrie de mesures que comprenen figures com el capital de risc, els microcrèdits o l'accés a avals de la societat de garantia recíproca (Avalis de Catalunya, SGR). En concret, per millorar les possibilitats de finançament a llarg termini de les pimes catalanes, es considera prioritària una nova línia de préstecs amb subvenció parcial del tipus d'interès, així com la concessió de préstecs participatius, especialment adients al perfil de les pimes de caràcter familiar (mesures núm. 49 i 50).

Es destaca com a factor clau de la competitivitat la necessitat de dur a terme una política de sòl industrial que tingui per objectius fornir la demanda de sòl industrial, temperar els preus mitjançant l'oferta pública de sòl industrial i desenvolupar-ne en aquelles àrees del territori on el mercat té dificultats per fer-ho (mesura núm. 55).

Per tal d'afavorir l'atracció d'inversions es considera rellevant impulsar l'Agència Catalana d'Inversions, amb l'objectiu general de promoure i atraure inversions empresarials sòlides. L'Agència esdevindrà l'intelocutor entre l'empresa i l'Administració en inversions i reorganitzacions empresarials, promourà i assessorarà en processos d'implantació de noves activitats, assessorarà les empreses catalanes en la presa d'acords amb empreses foranes i actuarà en processos de desinversió per minimitzar-ne les conseqüències (mesura núm. 57).

L'Agència Catalana d'Inversions desenvoluparà la seva tasca amb els treballs de l'Observatori de prospectiva industrial, el qual tindrà per finalitat conèixer la problemàtica dels diferents sectors i empreses catalans, preveure'n l'evolució i suggerir el disseny de futures línies d'actuació (mesura núm. 56).

Com a mesura per fomentar les exportacions i la projecció internacional, es destaca la necessitat d'implementar el Pla d'internacionalització de l'empresa catalana, el qual té per objectius analitzar tendències internacionals, prioritzar països i preveure suports per a les diverses tipologies d'empreses. El Pla prestarà especial atenció a les necessitats de les pimes, tant des de les primeres fases d'iniciació fins a la implantació a l'estranger (mesura núm. 58).

El Pla preveu la creació de l'Observatori de mercats exteriors, que tindrà per objectiu fer un seguiment de tendències (sectorials, de mercat, tecnològiques, etc.) i comptarà per a la seva tasca amb la xarxa internacional del COPCA (mesura núm. 59).

Atès el pes del turisme en l'economia catalana, es crearà l'Observatori del turisme de Catalunya i s'elaborarà un Pla estratègic del sector. Aquest Pla estratègic definirà el model turístic per als pròxims anys seguint les directrius següents: una oferta diferencial de qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda, que sigui sostenible i territorialment equilibrada (mesura núm. 61).

En l'àmbit de les polítiques actives d'ocupació, es destaca la necessitat de dotar el Servei Català d'Ocupació (SOC) d'un model de gestió descentralitzat que permeti descentralitzar les polítiques actives d'ocupació i que compti amb els mitjans necessaris per oferir una atenció personalitzada de l'oferta i la demanda laboral (mesura núm. 65).

Igualment, en aquest mateix àmbit, es considera prioritari dissenyar polítiques actives d'ocupació destinades específicament a la recol·locació de persones que perden la seva feina per processos de tancament o de deslocalització d'empreses (mesura núm. 67).

En el marc de les relacions laborals, destaca la creació del Consell Català de Diàleg Social i Participació, que englobaria instàncies de participació ja existents, com també d'altres que en un futur s'hi puguin incorporar, per tal de racionalitzar l'estructura de la participació i el diàleg social a Catalunya, que comprèn qüestions com ara els convenis col·lectius, la seguretat i la salut laboral, la contractació, les eleccions sindicals o la igualtat i la no discriminació (mesura núm. 71).

Es destaca també la creació de la Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, que també s'inclouria en el marc del Consell, i que tindrà per objectiu l'anàlisi i la millora dels diferents elements que intervenen en la negociació col·lectiva, per tal d'impulsar-la, orientar-la i atendre situacions que requereixin la seva atenció (mesura núm. 72).

La creixent presència de persones immigrades requereix importants actuacions per a la igualtat d'oportunitats i contra discriminació en l'àmbit educatiu, social i laboral. En aquest sentit, l'Acord incorpora l'elaboració del Pla de primera acollida (social, laboral, lingüística, d'allotjament), actuacions en el terreny educatiu i en el dels serveis d'acollida i integració d'alumnes immigrants.

En l'àmbit laboral, en el marc del Consell de direcció del SOC es crearà una comissió d'immigració que estudiï la manera més adient d'ordenar els fluxos migratoris i garantir els drets dels treballadors immigrants. Així mateix, en el Consell Català de Diàleg Social i Participació, de nova creació, es proposaran actuacions per a la igualtat i la no discriminació. Les parts també consideren convenient crear el Servei d'Intermediació Laboral en Origen, dins del SOC, i, per tant, la transferència a aquest Servei de les competències relacionades (mesures 14, 86 i 70).

Per tal de treballar per un nou model de competitivitat sostenible i responsable, es destaquen les actuacions en el marc de la negociació col·lectiva que afavoreixin una major flexibilitat i estabilitat en les relacions laborals com una aposta per la competitivitat de l'empresa atès que possibiliten un entorn de major implicació de la persona amb els objectius empresarials i faciliten l'adaptació en el sistema productiu (mesura núm. 75).

En matèria de seguretat i salut laboral, es posa de manifest la importància del Pla de govern per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008, amb objectius específics, actuacions, terminis, avaluació de resultats i la dotació dels recursos materials, humans i pressupostaris necessaris per al seu desenvolupament (mesura núm. 76).

De les mesures relatives al foment de la cohesió social, es destaca -per la seva incidència en la competitivitat de l'economia catalana- la millora dels serveis d'atenció a les persones en situació de dependència, mitjançant l'augment d'hores de serveis d'ajut domiciliari, l'augment de places residencials i la universalització dels serveis de teleassistència (mesura núm. 82).

També en l'àmbit de la cohesió social, i en concret de la inclusió social, es considera especialment rellevant l'elaboració del Pla d'inclusió social de Catalunya, que, entre d'altres mesures, inclou el redisseny del PIRMI, com també l'estudi de la situació de les pensions mínimes (mesura núm. 85).