En aquest sentit, aquesta equiparació suposaria la
construcció d'uns 500 km de xarxa d'autovies lliures
de peatge, dels quals uns 300 km són competència
de la Generalitat i per als quals es preveu
un cost aproximat d'uns 1.100 milions d'euros.
Entre les autovies que són competència de la
Generalitat, les parts consideren prioritàries les
següents:
. Eix Vic-Ripoll (C-17)
. Eix Diagonal (C-15 i C-37) Vilanova i la Geltrú-
Vilafranca del Penedès- Manresa
. Reus-Alcover (C-14)
. Eix Transversal (C-25) Cervera-Girona
. Eix del Llobregat (C-16) Berga-Bagà
. Eix de l'Ebre (C-12) Amposta-Lleida
Dades del seguiment de la mesura
També es proposa la creació d'un fons de gestió autonòmica de transició o homogeneïtzació dels peatges, integrat pels impostos generats per les autopistes i per aportacions pressupostàries de les administracions, que permeti una política de descomptes, de supressió selectiva de peatges i d'inversió en infraestructures del transport, bo i garantint l'equilibri economicofinancer de les concessionàries.
Impulsar, des del Govern de la Generalitat, una nova política de les concessionàries d'autopistes, entenent el peatge com un element regulador de la mobilitat sostenible, amb una especial consideració a la política comercial en relació amb els vehicles pesants i el transport públic, com també per a jornades especials de molt de trànsit. Els pressupostos per al 2005 inclouen una partida de fons de 18.500.000 euros adreçada a millorar el tema dels peatges.
Durant la present legislatura, i en el marc de la futura legislació estatal, s'elaborarà i es tramitarà un projecte de llei sobre el finançament del transport públic que en garanteixi la viabilitat econòmica i es desplegarà la Llei de mobilitat a través de les directrius nacionals i territorials de mobilitat.
Dades del seguiment de la mesura
D'altra banda, al llarg de la legislatura es crearan les autoritats de la mobilitat de les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona, a les quals es proposarà també d'incorporar-s'hi a l'operador RENFE. Aquestes autoritats elaboraran els plans de servei del transport urbà i interurbà de passatgers i duran a terme la integració tarifària a les regions de Tarragona, Lleida i Girona, així com la creació i consolidació dels consorcis territorials en el context de l'avenç vers una xarxa integrada a tot Catalunya. El pressupost 2005 preveu destinar 7.512.269 euros a aquesta mesura.
Dades del seguiment de la mesura
S'iniciaran en el 2005 els estudis i propostes de solució, a mitjà i llarg termini, per als problemes de mobilitat global a la RMB i, en especial, els del Vallès Occidental i l'accés a la zona logística portuària.
Dades del seguiment de la mesura
Es dissenyarà un pla d'accés sostenible als principals
polígons industrials, agrupacions d'empreses i
grans equipaments. Per a l'exercici 2005 en concret,
i amb l'impuls dels gestors de la mobilitat, s'elaboraran els programes pilot d'accés a 22 polígons,
entre ells: els polígons de la Zona Franca, Seat-
Martorell-Can Amat, Aeroport del Prat, Aeroport de
Girona, Mercat de treball de Granollers i als polígons
industrials de Riudellots de la Selva, Politger
(Sant Jaume de Llierca), als voltants de l'intercanviador
de Quatre Camins, el polígon del Francolí a
Tarragona i el polígon del Segre a Lleida. Els programes
pilot inclouran diversos mitjans de transport,
amb mesures com ara potenciar noves línies
de transport regular, adaptar els horaris de transport
als horaris de treball, reconvertir autobusos
d'empresa en autobusos de polígon i promoure el
cotxe compartit.
El pressupost 2005 incorpora una dotació de
500.000 euros adreçats a dissenyar aquest pla d'accés,
6.500.000 euros per millorar el servei regular
de viatgers per carretera i 1.400.000 euros per
donar suport a la renovació de la flota d'autobusos
de servei discrecional.
Dades del seguiment de la mesura
Es promourà, durant el 2006, la realització de quatre carrils bus per al transport col·lectiu d'accés a Barcelona, amb un programa d'estacions d'autobusos i de priorització semafòrica, per tal d'afavorir la mobilitat de les persones a l'interior de la RMB.
Dades del seguiment de la mesura
Es crearà durant el 2005 un organisme de promoció dels aeroports catalans i un fons de promoció de rutes aèries, obert a la concurrència, per tal de fomentar els vols intercontinentals, promoure els aeroport "regionals" i impulsar el sector aeri català. El pressupost 2005 inclou 4.766.400 euros per al fons de promoció de rutes aèries.
En l'apartat relatiu a les infraestructures logístiques
i a la millora de la intermodalitat, les parts consideren
prioritàries les actuacions següents:
. Desenvolupament de centres intermodals carretera-
ferrocarril. El 2005 s'iniciaran les experiències
pilot del Far d'Empordà i l'Aldea.
. Estudis i projectes l'any 2005 sobre una eventual
construcció de noves àrees logístiques a l'interior
del país (Catalunya Central i Terres de Ponent)
que actuïn com a ports secs dels de Barcelona i
Tarragona.
Dades del seguiment de la mesura
Així mateix, es considera necessari impulsar l'execució -durant el 2005 dels estudis i el 2006 de les obres- dels accessos al delta del Llobregat, amb una gestió coordinada de les infraestructures viàries i ferroviàries d'accés.
Dades del seguiment de la mesura
Per tal d'introduir millores en el transport de mercaderies
per carretera, s'iniciarà el desenvolupament
d'una xarxa d'aparcaments per a vehicles pesants i
de mercaderies perilloses en el decurs del 2005.
Les mesures 34, 35 i 36, tenen una dotació pressupostària
de 4.000.000 euros per al 2005.
Dades del seguiment de la mesura
Pel que fa als ports, es considera necessari reforçar el front portuari català, les seves infraestructures i la seva projecció internacional. En aquest sentit, es consideren prioritàries les connexions amb el mercat asiàtic. També es proposa impulsar el cabotatge en la Mediterrània i les connexions marítimes amb França, Itàlia i el Magrib, adequant les terminals marítimes a aquest objectiu. En el pressupost per al 2005 es preveu un import de 500.000 euros adreçats a realitzar estudis dins d'aquesta mesura.
Dades del seguiment de la mesura
Els signants consideren imprescindible potenciar el
transport per ferrocarril per tal de fer front a la creixent
demanda de transport. En aquest sentit, es
destaca l'ampliació de la xarxa de metro amb la nova
línia 9, amb una inversió total per part de la
Generalitat de Catalunya de 3.127 milions d'euros,
que representarà 42,6 nous quilòmetres de metro i
46 estacions, i l'enllaç del Besòs, l'aeroport, el port i
la fira. A més de les anteriors, les parts consideren
especialment rellevants les actuacions de desenvolupament
del ferrocarril següents:
. Per a l'any 2005 es considera necessària la posada
en funcionament de la línia ferroviària R-5 de
RENFE, entre Martorell, el Papiol i Mollet, passant
per Rubí, Sant Cugat i la UAB, i la connexió
d'aquesta línia amb els polígons industrials per
mitjà d'un servei d'autobusos.
. També es demana impulsar la nova línia ferroviària
orbital de la RMB per enllaçar Granollers amb
Vilafranca i, posteriorment, continuar a Vilanova i
a Mataró.
. Finalment, i amb finançament de l'Estat, es considera
del tot necessària la nova línia ferroviària per a
passatgers i mercaderies d'ample internacional que
permeti la connexió amb França, així com el desenvolupament
del corredor transversal i les seves connexions
fins la frontera francesa, per Puigcerdà, i
amb els ports de Barcelona i Tarragona.
Atesa la necessitat de planificació del conjunt
d'aeroports catalans, el seu potencial desenvolupament
i el paper clau que representen en el conjunt
d'infraestructures, les parts consideren imprescindible imprescindible
fer-ne una gestió més autònoma i flexible
que permeti l'entrada d'altres agents i, en particular,
la participació de les institucions del territori en
la gestió dels aeroports, amb l'objectiu final d'assumir-
ne la plena gestió.
Així mateix, les parts destaquen la importància de
potenciar l'aeroport i el port de Barcelona, atès que
representen unes infraestructures nodals bàsiques
per a sustentar i promoure el desenvolupament
actual i futur de l'economia catalana en el marc de
l'Euroregió i en un entorn de globalització
econòmica.
En un altre ordre de coses, les parts demanen una millora
en la transparència de les inversions mitjançant la
publicació anual de la inversió en infraestructures a
Catalunya de les administracions estatal, autonòmica
i local.
| <<< Dotació de capital humà |
Més recursos
