Per tal de fomentar i afavorir la participació i el diàleg social, s'insta la creació d'un organisme de participació i diàleg social (integrat per l'Administració i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives), el qual englobaria, a més de la comissió catalana de convenis col·lectius, instàncies de participació ja existents relatives a matèries com ara la seguretat i la salut laboral, la contractació, les eleccions sindicals, la igualtat i la no discriminació, etc., com també aquelles altres que, en el futur, es puguin incorporar per tal de racionalitzar l'estructura de la participació i el diàleg social a Catalunya.

En el termini màxim de sis mesos comptadors des de la signatura d'aquest Acord, l'Administració presentarà als agents socials una primera proposta de disposició normativa per a la creació de l'organisme de participació i diàleg social en la qual es preveurà també la de la Comissió de Convenis Col·lectius a Catalunya. Per al 2005 comptarà amb un pressupost de 200.000 euros de dotació inicial, el qual s'adaptarà a la projecció de l'activitat en exercicis posteriors.

 

Dades del seguiment de la mesura

Tal com s'apunta en la mesura anterior, també es proposa constituir una institució (Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya) que, amb caràcter permanent, treballi i millori els diferents elements que intervenen en la negociació col·lectiva a Catalunya, amb l'objectiu d'impulsar-la, orientar- la i atendre situacions i circumstàncies de caràcter general o particular que puguin requerir atenció i solució. Per al 2005 comptarà amb un pressupost de 200.000 euros de dotació inicial, el qual s'adaptarà a la projecció de l'activitat en exercicis posteriors.

Funcions:

1) D'observatori i de seguiment de la negociació col·lectiva a Catalunya:

. Actuarà d'observatori del conjunt de la negociació col·lectiva catalana, de manera que es pugui dur a terme un tractament tècnic i estadístic que en permeti l'explotació, anàlisi i actuació en relació amb els paràmetres generals o amb aspectes específics relacionats amb el contingut o l'evolució.
. Seguiment valoratiu per part d'un grup d'experts en matèria de negociació col·lectiva.

2) D'òrgan de consulta i assessorament de la negociació dels convenis i, en aquest sentit, amb capacitat d'emetre informes per iniciativa pròpia o a instància de part. Així doncs, estudiarà amb profunditat el contingut dels convenis col·lectius i traslladarà les seves conclusions a les parts responsables de la negociació, incorporant-hi propostes si aquestes les demanen. Millorarà i actualitzarà el contingut dels convenis col·lectius, fent-los més adients a les noves situacions i realitats. Aquestes tasques es concretaran en:

. Realització d'estudis monogràfics.
. Promoció i difusió de les bones pràctiques de negociació col·lectiva.
. Analitzar especialment les realitats emergents i les novetats en les relacions laborals.
. Assessorar, si escau, els diferents processos de negociació a Catalunya.
. Demanar informes, quan calgui, a determinats sectors en els quals es detectin deficiències en l'estructura per manca de representativitat, compareixença o d'altres causes.

3) D'òrgan d'estudi i proposta per a la racionalització de l'estructura de la negociació col·lectiva a Catalunya. Les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de Catalunya, les organitzacions representatives sectorials empresarials i les federacions sindicals de Catalunya podran presentar davant de la Comissió informes de situació de l'estructura de la negociació col·lectiva en els seus àmbits i projectes de racionalització i modernització, inclòs el diagnòstic dels buits de cobertura.

La Comissió analitzarà els diferents informes sectorials i assessorarà les parts en la solució de possibles divergències en les propostes de racionalització. En cas de persistir les divergències, la Comissió podrà realitzar propostes per determinar l'estructura de la negociació col·lectiva en un determinat sector. Suposant que la Comissió no arribés a cap acord intern, les parts, assessorades per la Comissió, es podran sotmetre voluntàriament a un procediment arbitral.

El mateix procediment s'estableix per a les sol·licituds d'extensió de convenis col·lectius.

Els àrbitres de la Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya formaran part d'una llista ad hoc consensuada, formada per persones expertes de reconegut prestigi en la matèria de la negociació col·lectiva.

4) De "dipòsit de parts" dels convenis col·lectius, un cop efectuat el control de legalitat per l'Autoritat Laboral i abans de publicar-los al DOGC.

5) D'òrgan d'assessorament i consulta sobre l'àmbit funcional dels convenis col·lectius: plantejament adequat de l'àmbit funcional d'un conveni col·lectiu que es pretengui negociar; possibilitat d'un acord d'adhesió a un conveni col·lectiu en vigor; interpretació d'un conveni col·lectiu vigent en ordre a determinar el seu àmbit funcional d'aplicació.

Composició i òrgans:

Composició: organitzacions empresarials i sindicals més representatives a Catalunya i Administració.
Òrgans: presidència, administració, secretaria, comissió permanent, comissions sectorials i personal tècnic.

Mitjans i instruments:

La Comissió es dotarà dels mitjans humans i materials necessaris per a la realització de les seves funcions. En aquest sentit, es dotarà de personal, seu i infraestructures, instruments tècnics i d'accés al coneixement i la informació, amb la dotació del pressupost imprescindible per a garantir una capacitat d'actuació i autonomia suficients.

Col·laboracions i convenis amb altres organismes i institucions:

Obert a organismes similars a l'Estat o la UE, universitats, etc.

La mesura als mitjans

Dades del seguiment de la mesura

1) La negociació col·lectiva, sectorial i d'empresa, podrà determinar, en funció de la naturalesa del sector o de la particular organització del treball de l'empresa, quines activitats queden excloses de la subcontractació en cadena, a fi i efecte de millorar l'eficiència i la qualitat en l'organització del treball i la seguretat jurídica dels treballadors.

2) En el cas de successió de contractes, la subrogació de plantilles pot generar un millor aprofitament de la formació professional i l'experiència adquirida pels treballadors subcontractats i, en general, una major qualitat de l'organització del treball, amb efectes positius en l'eficiència i la competitivitat de l'empresa principal. Al mateix temps, possibilita una major estabilitat en l'ocupació i seguretat jurídica per als treballadors subcontractats.

3) La negociació col·lectiva, sectorial i d'empresa, podrà determinar en quins casos i en quines condicions s'estableix la subrogació de plantilles, en cas de successió de contractes, en funció de la naturalesa de l'activitat econòmica del sector o la particular organització del treball de l'empresa.

4) Es considera oportú, amb vista a evitar un ús no volgut de la descentralització, dotar de la màxima garantia i transparència les subcontractacions en l'àmbit del sector públic, per la qual cosa el Govern, al llarg del 2005, impulsarà l'elaboració d'una proposta d'actuació que permeti que, en l'aprovisionament de béns i serveis i en la subcontractació en aquest sector, es garanteixi el respecte a l'aplicació de les condicions laborals recollides en els convenis col·lectius de referència i l'eficàcia en la gestió de la prevenció de riscos laborals.

5) Consulta i seguiment, en el marc del Consell de diàleg social i participació, de les clàusules mencionades i de la qualitat dels processos de subcontractació.

 

Dades del seguiment de la mesura

El Tribunal Laboral de Conciliació, Mediació i Arbitratge de Catalunya es constitueix en virtut de l'Acord Interprofessional de Catalunya el dia 7 de novembre de 1990, per tal d'exercir funcions de conciliació, mesurament i arbitratge en els conflictes col·lectius i individuals que els siguin sotmesos, en virtut de la lliure expressió de voluntats dels treballadors i empresaris afectats.

Ateses la importància i significació que l'exercici de les funcions del TLC té per al disseny d'un marc català de relacions laborals, i per tal d'afavorir-ne l'impuls i el reforçament, es proposa al llarg del 2005:

. Establir un nou sistema de finançament, de caràcter pluriennal, que permeti projectar objectius i detectar i preveure necessitats a un més llarg termini que no pas l'actual.
. Consolidar i fomentar l'augment de l'eficiència i l'eficàcia en l'actuació del Tribunal Laboral de Catalunya, i promoure'n la descentralització i l'especialització.

La mesura als mitjans

Dades del seguiment de la mesura

L'objectiu de l'Acord estratègic és promoure mesures que produeixin una modernització i actualització de les nostres empreses i les situï en una millor posició davant dels canvis i el fenomen de la globalització.

En aquest sentit, cal reflexionar sobre les noves exigències que l'actual context de canvis imposa a les empreses i sobre la necessitat de trobar les respostes que facin possible i compatible la seva competitivitat i la seva sostenibilitat social. Entenem que aquest concepte és molt més ampli i abasta elements com la capacitat de resposta, l'agilitat en els seus processos, la qualitat, la innovació tecnològica i una aposta decidida pel valor de les persones que formen part de l'empresa. És aquest últim un valor fonamental, que en la majoria de situacions no es té en compte a l'hora de reestructurar organitzativament i productivament una empresa.

Una aposta per l'estabilitat en les relacions laborals és una aposta per la competitivitat d'una empresa, una eina que pot permetre un entorn de més implicació de la persona amb els seus objectius, tot adaptant i negociant sistemes d'adaptació i flexibilitat en el sistema productiu. Això s'ha de traduir en la negociació de matèries com ara el sistema de contractació, els sistemes d'ajustos de plantilles o els sistemes de formació i adaptació dels treballadors.

Per tot això, és important que les organitzacions empresarials i sindicals, en l'àmbit d'aquest Acord, puguin identificar quins són els valors que poden contribuir a fer més eficaces les actuacions a les empreses, de manera que es puguin traslladar a la negociació col·lectiva.

1) Les persones i el coneixement, valor de l'empresa. Un element que ens ha diferenciat especialment del model d'empresa a Europa té a veure amb el paper que hi tenen les persones. Per això, cal introduir noves relacions internes basades en l'estabilitat i la participació, la confiança, la descentralització en les decisions i l'adaptabilitat.

2) Tecnologia. L'actualització tecnològica ha de ser una constant estratègica de les empreses, ja que els avenços de la tecnologia permeten millorar de manera generalitzada els instruments de treball, l'eficàcia i els resultats empresarials.

3) Formació, trajectòria professional i ocupabilitat a l'empresa. La inversió en formació ha de considerar- se com un factor clau de competitivitat. La formació facilita als treballadors el seu procés de readaptació continuada al seu lloc de treball, i els possibilita la promoció professional. Tanmateix, l'estabilitat de la plantilla és un valor afegit a l'empresa, ja que augmenta les possibilitats d'acumulació d'experiència en els seus treballadors.

4) Innovació. Els avenços científics i tecnològics i les noves propostes de millora de l'eficàcia i l'eficiència empresarials, no compleixen el seu objectiu si no es transformen en processos d'innovació individualitzats i sectorials a les empreses. Innovar és produir canvis que posin al dia les nostres empreses. És a dir, tot el conjunt de processos que fa l'empresa per tal d'utilitzar els resultats de la recerca, ja sigui des del punt de vista de l'organització del treball, o bé de la millora, la gestió i la distribució del producte o servei.

5) Treball segur i sostenible. La seguretat en el treball i la sostenibilitat de l'activitat econòmica són dos objectius prioritaris per als agents socials. En aquest sentit, les estratègies preventives i la implicació dels treballadors en els processos de millora contínua de les empreses són elements clau per aconseguir aquests objectius.

6) Igualtat i no discriminació. L'empresa ha de garantir el principi de no discriminació tant en l'accés al lloc de treball com en l'establiment de les condicions de treball. S'analitzarà l'establiment de mesures d'acció positiva amb relació a determinats col·lectius amb més dificultats laborals.

7) Participació. Han de desenvolupar-se els canals que permetin, des de la informació, consulta i comprovació dels representants sindicals a l'empresa, fins a tots aquells mecanismes que donin veu als mateixos treballadors amb relació a decisions fonamentals que puguin derivar-se dels processos de canvi.

Actuacions en la negociació col·lectiva

Les parts signants acorden iniciar un procés per tal que la negociació col·lectiva desenvolupi les bones pràctiques que les parts han valorat com a positives en el darrer període, al mateix temps que actualitzar els seus continguts:

1) Nova organització de l'empresa. La flexibilitat negociada de l'organització del treball, del temps de treball i de l'organització professional ha demostrat ser positiva per realitzar els canvis que l'empresa necessita. La flexibilitat interna negociada és preferible a la flexibilitat externa i als ajustos d'ocupació. Aconseguir un equilibri negociat entre la flexibilitat necessària per a l'empresa i la seguretat per als treballadors és un objectiu comú.

2) La negociació col·lectiva ha de regular les necessitats d'una organització flexible del temps de treball per tal d'adequar-lo a les necessitats de l'activitat empresarial, especialment als cicles de distinta intensitat i a les fluctuacions de les demandes. És convenient que, a més de programacions de caràcter anual, s'estableixin procediments de negociació prèvia per al moment en què les circumstàncies canviants obliguin a modificar la programació inicial. Les bosses horàries anuals de temps flexible o els còmputs temporals distints a l'any natural, com també els mecanismes de participació pactats han demostrat ser positius.

3) La flexibilitat del temps de treball ha de ser acompanyada per la regularització de garanties per a les persones, especialment aquelles que garanteixin una millor gestió del temps personal de treball, un control documental personalitzat de la jornada realitzada, un preavís suficient anterior a la prolongació de jornades o canvis, o un afavoriment dels sistemes de voluntarietat, sempre que sigui possible, i drets a la fixació de descans compensatoris, sempre que es pugui.

4) Formació professional permanent. La negociació de les necessitats de formació contínua a l'empresa i la seva planificació en funció de previsions són imprescindibles per a la innovació permanent. La negociació col·lectiva ha d'establir un procediment negociador específic que, a més dels continguts formatius, tingui per objecte garantir el dret a la igualtat de tracte de tots els destinataris, establir criteris d'acció positiva per als col·lectius subrepresentats professionalment, i la consideració del temps de formació a efectes del temps de treball. Tanmateix, és també un factor d'estímul per a la formació permanent establir sistemes de promoció professional i itineraris professionals, amb criteris d'objectivitat i amb participació sindical, vinculats, també, a la formació professional.

5) L'estabilitat en l'ocupació i el foment de la contractació indefinida per a llocs de treballs estructurals, i una adequada i justificada utilització de la contractació temporal, són elements centrals per al desenvolupament d'un projecte empresarial. És convenient establir en la negociació col·lectiva mecanismes per a la conversió de contractes temporals a indefinits. Així mateix, és convenient regular les causes objectives i les circumstàncies que justifiquen la utilització de les distintes modalitats de contractació temporal, en funció de la natura de l'activitat empresarial.

6) El teletreball és un dels instruments que ha de servir per a modernitzar l'organització del treball. En aquest sentit, l'Acord marc europeu sobre teletreball estableix un marc general que és convenient aplicar i adaptar en l'àmbit de la negociació col·lectiva.

Actuacions complementàries

Paral·lelament, cal obrir i estimular el debat i l'intercanvi d'opinions i experiències i arribar a un consens sobre conceptes i continguts, el qual hauria de donar pas a una estratègia catalana sobre el model de competitivitat sostenible i responsable.

En aquest sentit, l'organisme de participació institucional en l'àmbit de les relacions laborals seria el que hauria d'aglutinar les sensibilitats i les reflexions dels principals interlocutors socials al voltant del concepte d'empresa competitiva i socialment sostenible. L'organisme elaboraria els informes necessaris per aprofundir en el coneixement exhaustiu de l'estratègia europea i de les recomanacions que s'apliquen als diferents estats membres. Podria fer estudis sobre temes com ara què representa la responsabilitat social per a les empreses catalanes, aprofundir en el coneixement d'aquest concepte de competitivitat en els països europeus -orientant les possibles propostes o recomanacions a adoptar a Catalunya-, debatre el concepte d'inversió socialment responsable, etc.

La mesura als mitjans

Dades del seguiment de la mesura

1. Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals

1.1. El Govern de la Generalitat de Catalunya, amb la participació de les organitzacions sindicals i empresarials, elaborarà un Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008. Aquest Pla contindrà objectius específics, actuacions, terminis, avaluació i recursos necessaris per al seu desenvolupament (materials, humans i pressupostaris).

Entre d'altres objectius, caldria abordar:

. La creació i el desenvolupament d'un sistema d'indicadors i registres sobre prevenció de riscos que permeti conèixer la realitat de les empreses de Catalunya en matèria de seguretat i salut en el treball, amb l'objectiu de permetre identificar problemes, proposar solucions i augmentar el seguiment i el control en els casos en què sigui necessari.
. Actuacions per tal de promoure la seguretat i la salut en relació amb els treballadors autònoms i a aquelles activitats excloses, segons l'apartat 2 de l'article 3 de la Llei 31/95. Pel que fa al treballador autònom, s'acorda promoure les corresponents modificacions legislatives per tal que s'inclogui la previsió que el treballador autònom externalitzi en un servei de prevenció aliè la gestió de la prevenció a la seva empresa o activitat, sempre que ell no tingui la capacitat tècnica per a avaluar, planificar i gestionar els seus propis riscos. Mentrestant, s'acorda promoure accions per tal d'anar implementant aquesta mesura.
. Potenciar l'adopció -juntament amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social- de mesures de control i de seguiment dels mitjans materials i humans i de l'actuació dels serveis de prevenció aliens. Singularment, en els casos en què l'autorització sigui definitiva.
. Potenciar l'autoavaluació dels serveis de prevenció de les administracions públiques, en especial, de la Generalitat de Catalunya.
. Promoure les actuacions de sensibilització en matèria preventiva en tots els àmbits de la societat, així com accions específiques de formació per a empresaris i treballadors.
1.2. Execució del Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008, la qual cosa implica:

. Racionalitzar i dotar dels recursos suficients i de l'estructura administrativa competent en la matèria de seguretat i salut en el treball.
. Participació dels agents socials mitjançant la corresponent instància de participació i diàleg social.

Es tindrà especialment en compte la realitat de les pimes per tal de contribuir al desenvolupament dels seus sistemes de gestió preventiva mitjançant l'articulació d'instruments diversos, com ara el suport econòmic i financer per a la inversió en prevenció de riscos laborals i l'assessorament per a l'aplicació de la normativa de forma adequada a les seves peculiaritats.

2. Accions departamentals

2.1. Augment i reforç de la capacitat de vigilància i control de la Inspecció de Treball i Seguretat Social mitjançant el desenvolupament normatiu necessari per tal de garantir l'eficàcia en l'exercici de les funcions de comprovació de les condicions de seguretat i salut a les empreses i centres de treball per part dels funcionaris tècnics habilitats dependents de la Comunitat Autònoma, de forma coordinada amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

2.2. Previsió de destinar l'import de les sancions econòmiques per infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals recaptades pel Departament de Treball i Indústria a la realització d'actuacions preventives programades pel Departament de Treball i Indústria per una quantia igual a l'excés ingressat sobre la prevista al pressupost.

2.3. Desenvolupament normatiu de l'aplicació a Catalunya de l'article 54 de la Llei de prevenció de riscos laborals relatiu a la limitació de la contractació amb l'Administració per part d'empreses que hagin comès delictes o hagin estat sancionades per infraccions administratives molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball i proposta d'inclusió de clàusules en matèria de prevenció de riscos laborals al plec de clàusules administratives particulars dels contractes formalitzats per l'Administració.

2.4. Desenvolupament del procediment administratiu especial d'imposició de mesures correctores per incompliments en prevenció de riscos laborals en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

3. Coordinació interdepartamental

3.1. En l'àmbit de l'òrgan de participació en matèria de seguretat i salut laboral:

. Impulsar la coordinació departamental entre Treball i Indústria, Sanitat i Educació en la matèria.

4. Altres actuacions

. Impulsar l'establiment del registre de serveis de prevenció propis i mancomunats.
. Impulsar la integració de la prevenció a l'empresa.
. En l'àmbit del Consell Català de Diàleg social i Participació, es preveurà una dotació pressupostària de 500.000 euros per portar a terme una experiència pilot el 2005 destinada a la promoció i millora de la gestió de la prevenció de riscos laborals a les petites i mitjanes empreses, previ acord de les parts en la negociació col·lectiva i l'avinença de l'Administració. Amb aquesta mateixa finalitat, el desenvolupament de la prevenció de riscos laborals a les petites i mitjanes empreses, l'Administació, les organitzacions sindicals i les organitzacions empresarials es comprometen a cercar altres mecanismes de finançament, fora de l'àmbit de la Generalitat de Catalunya, en instàncies de l'Administració de l'Estat.

5. Participació

La participació en matèria de prevenció de riscos laborals es portarà a terme dins de l'òrgan de participació establert a l'efecte en el si del Consell de Diàleg Social i Participació.

La mesura als mitjans

Dades del seguiment de la mesura

1) Incorporar a l'acció de Govern els objectius del Programa europeu d'acció contra la discriminació per motius de gènere, d'origen racial o ètnic, de religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual 2001-2006, bo i aprofundint en el coneixement i apreciació del fenomen; millorant l'eficàcia de les accions empreses mitjançant l'intercanvi d'informació i de bones pràctiques a través de xarxes, i promovent i difonent valors i pràctiques que recolzin la lluita contra la discriminació.

2) Impulsar la igualtat d'oportunitats de les persones discapacitades garantint el compliment de la seva normativa específica, coordinant els organismes competents amb relació a les matèries de la reserva de llocs de treball i autoocupació i integrant en el Departament de Treball i Indústria les competències que actualment deté el Departament de Benestar i Família en matèria de centres especials de treball.

3) Portar a terme accions d'impuls del compliment de la normativa laboral en relació amb:
. Els col·lectius de treballadors més vulnerables,com ara menors, minusvàlids, treballadors estrangers, dones, etc.
. L'adequació del contingut dels convenis col·lectius a la normativa vigent en matèria de protecció de la maternitat, eliminant aquelles clàusules que estiguin superades per modificacions normatives.
. Conductes discriminatòries.
. La Llei d'integració social dels minusvàlids (LISMI) a les empreses de Catalunya.

4) Conèixer la situació dels col·lectius de treballadors més vulnerables a partir de la creació d'un sistema d'indicadors, de la integració a les estadístiques de la perspectiva de gènere i de la seva difusió periòdica.

5) Establir una instància de participació institucional on es promogui l'adopció per part de les empreses de codis de conducta i protocols d'actuació per a la igualtat d'oportunitats i l'establiment de mecanismes de control i resolució del conflictes en casos de conductes que atemptin contra aquest dret.

La mesura als mitjans

Dades del seguiment de la mesura

La gestió de la incapacitat temporal implica el tractament d'un fenomen complex i polièdric, on s'interrelacionen variables diverses que tenen el seu origen en àmbits també diferents. És per això que tot plantejament que suposi abordar una anàlisi de la matèria implicarà partir d'un punt de vista global que tingui presents aspectes sanitaris i assistencials, de protecció social, l'entorn econòmic, el sociocultural i l'empresarial, entre altres.

El fet que se susciti la revisió de la gestió de la incapacitat temporal obeeix a certes distorsions en el sistema detectades per part dels experts i en la preocupació per causa de diversos elements o factors problemàtics que emergeixen insistentment, la presència dels quals no es pot obviar per més temps, com són les repercussions en la salut dels treballadors i les disfuncions en la determinació de la contingència que impossibiliten incidir en la millora de les condicions de treball i els seus elevats i creixents costos, els quals repercuteixen en el sistema de la Seguretat Social, en les empreses i l'economia en general, així com en el mateix treballador. A banda, i en el context de l'Acord estratègic, és evident la influència que té en la gestió dels recursos humans a l'empresa i en la seva capacitat i competitivitat.

En conclusió, es considera convenient iniciar una anàlisi de la matèria, tenint en compte les seves dimensions administrativa, econòmica i de salut, per tal de poder abordar la problemàtica i proposar solucions o millores que redundin en un més eficaç tractament del tema.

Es proposa, així, la creació d'un grup de treball interdisciplinari i representatiu dels agents socials, dels òrgans de les diferents administracions públiques amb participació en la gestió de la incapacitat temporal i dels organismes col·laboradors en la gestió de la Seguretat Social, amb els objectius d'analitzar l'estat de la qüestió a Catalunya a partir d'una identificació dels circuits en funcionament i els seus problemes i així poder-hi introduir millores i una major racionalització, formulant, paral·lelament, propostes de modificació del marc normatiu vigent per tal de superar la indefinició i inestabilitat legislativa actuals. Aquest grup de treball elaborarà les seves propostes abans de la fi del 2005.

Com a suggeriment de punts a considerar inicialment, sense perjudici que en el curs dels treballs se n'afegeixin altres i tenint en compte que es troben relacionats entre si:

. El mateix funcionament del circuit: comunicats defectuosos, incompliment de terminis, manca d'informatització d'elements o procediments que guarden relació entre ells i comunicació, entre altres.
. Adequació dels recursos materials i humans de l'ICAM.
. La manca de comunicació entre els diferents agents que intervenen en la gestió de la IT o la descoordinació: males relacions o interaccions entre els diferents òrgans amb participació en el sistema.
. Les llistes d'espera i la sobrecàrrega assistencial dels facultatius d'atenció primària.
. La demora en l'accés a proves complementàries i valoració mèdica especialitzades del servei públic sanitari.
. La vinculació entre la baixa i el lloc de treball.
. La necessitat de situar cada patologia en la contingència que li correspon.
. La formació i la informació als professionals de la salut sobre la incapacitat temporal.
. La formació i informació a les empreses per tal que les comunicacions que els corresponen s'efectuïn amb la màxima correcció.
. Les polítiques preventives en el si de l'empresa i la gestió de l'absentisme.

 

Dades del seguiment de la mesura

1) Les parts manifesten la necessitat de reclamar la transferència del sistema d'Inspecció de Treball i Seguretat Social, amb els mitjans personals i materials corresponents i necessaris i l'adscripció orgànica dels serveis, garantint el manteniment de la subjecció als principis de:

. Concepció única i integral del sistema d'Inspecció de Treball i Seguretat Social.
. Unitat d'actuació en totes les matèries de la seva competència.
. Ingrés únic als cossos del Sistema d'Inspecció de Treball i Seguretat Social.

2) Integrar i coordinar les actuacions de totes les instàncies que operen en l'àmbit laboral per tal d'evitar duplicitats d'actuacions i garantir l'eficiència de les actuacions de vigilància i control.

3) Consulta en l'àmbit de la corresponent instància de participació de la programació d'objectius per a l'acció inspectora en tots els àmbits funcionals de competència de la Comunitat Autònoma, amb especial referència als plans de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en matèria de prevenció de riscos laborals.

 

Dades del seguiment de la mesura

1) Legislatives: es considera necessari fer un pas endavant en l'àmbit de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, atesa la incidència que té amb vista a assolir millores qualitatives de les condicions de treball i la seva contribució a garantir el dret a la igualtat de les dones al mercat de treball.

Així doncs, es considera convenient promoure en l'àmbit corresponent la revisió de la legislació vigent estatal per tal que:

. S'introdueixin nous instruments d'organització del temps de treball i de suport econòmic.
. Es valori la incidència d'alguns supòsits contractuals i la seva possible adequació a les demandes socials en matèria de conciliació.

Aquesta revisió, encaminada a conciliar la vida familiar amb la laboral, s'hauria de destinar tant als homes com a les dones a fi de fomentar una participació més equilibrada de les persones d'ambdós sexes en aquests àmbits i s'hauria de tenir en compte la realitat actual de les unitats de convivència.

2) Dins la negociació col·lectiva s'impulsarà l'assoliment d'acords relacionats amb la implantació de noves formes d'organització dels temps de treball que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral dels treballadors i treballadores, per fer realitat tant la necessària transformació del repartiment de càrregues familiars, com la possibilitat d'equilibrar els temps personals i privats i els temps de treball. En particular, s'intentarà cercar fórmules d'organització del treball que possibilitin l'harmonització de la consecució dels objectius de producció amb l'assumpció de les responsabilitats familiars que corresponguin, en les formes i supòsits definits prèviament, com també fomentar fórmules d'assessorament en la matèria de conciliació als empresaris i representacions sindicals, dins la Comissió Catalana de Convenis Col·lectius.

La mesura als mitjans

Dades del seguiment de la mesura